El País Valencià:
albaes, valencianes i altres

Al País Valencià també s’improvisa, s’improvisa cantant. És el cant valencià o cant d’estil. Està compost per tot un seguit de tonades que agrupem en albaes, en les valencianes, procedents segurament dels fandangos i les jotes (l'”u”, l'”u i el dos”,…) i en les riberenques.

Les albaes són les més diferenciades en dos aspectes sobretot: l’acompanyament musical de dolçaina i tabal i la forma d’interpretar-les. Sempre hi ha una persona que compon el vers al moment i el va dient a cau d’orella del cantador. En les rondes de nit, als pobles, també hi ha la persona que té la llista dels llocs on s’ha d’anar a cantar i que informa el versaor sobre allò que cal dir en el vers, és el llistero. Comença la dolçaina i el tabal, el versaor diu els primers versos que el cantaor interpreta a partir d’una melodia fixa i fent més o menys lluïment d’ornamentacions i virtuosisme. Aquest virtuosisme es mostra sobretot en els finals de frase amb un seguit de melismes (els requints). Si no fa aquests guarniments fa només el cant pla. Encara no ha acabat de cantar els dos versos que ja li diuen a l’orella els versos següents. Després d’haver cantat tots els versos reprèn la música instrumental i es preparen per a una nova tongada. Els cantaors són semiprofessionals, són llogats segons la fama que van adquirint i poden ser homes i dones sense cap problema. El cant d’estil es canta “cap enfora”, exhibint el virtuosisme. Ha arribat fins avui dia, en alguns casos amb salut precària per causa de la mort d’un estil de vida, sobretot a l’Horta de València, però ha permès fer l’enllaç amb nous cantaors i versaors.

Quan es canten les albaes, cada parell de la quarteta es repeteix. Així es dóna temps al versaor a dir al cantaor la nova lletra i anar mantenint el ritme. Aquest patró no és exclusiu del País valencià, també el trobem a d’altres llocs com Múrcia per dir-ne de propers. Les albaes han sofert una revifalla en els darrers anys, se n’han editat discos i diversos cantaors han transcendit en festes de nova creació, concerts de música tradicional arreu del país.

Grups i intèrprets valencians han fet servir aquests patrons per a les seves creacions. Per exemple, el grup Al Tall des de ja fa una pila d’anys havia compost cançons dins d’aquests models, els de les albaes i del cant d’estil en general.

Fora de les albaes, a les altres peces del cant valencià, l’acompanyament musical és el de corda i vent: la rondalla amb vent. Aquestes altres peces provenen, probablement, de l’evolució de peces que servien -i serveixen- per ballar: fandangos sobretot i jotes. Tenen noms un tant curiosos que encara s’estan estudiant: l’u, l’u i el dos, l’u i el dotze.

——————————————————