Aurora Mas: història viva
de la Fira de Santa Llúcia
Una de les parades més arrelades i buscades a la Fira de Santa Llúcia és la de l’Aurora Mas. De fet l’Aurora és història viva de la Fira. Comença a fer figures l’any 1953, quan en té 15, en el taller d’en Miquel Riera; cada dia fa quatre viatges des de casa seva, a la Barceloneta, fins al taller del carrer Arc de Sant Silvestre. Tot gràcies a una amiga que hi treballava i li facilita deixar la parada de verdures on la mare l’havia col·locat i on no s’hi veia treballant tota la vida. Eren poques les noies que podien estudiar en aquella època i en una família amb tres germans més … Però per ella aquesta nova feina va ser un pas alliberador. Amb en Riera hi està vint-i-cinc anys i és on aprèn l’ofici. Fa figures des d’un fins a set centímetres, i també les famoses escenes (Naixement, Anunciata i Reis) dins de capses de llumins.
Amb 22 anys es casa amb l’Agustí que ha estat per ella marit, company i col·laborador. Sempre s’han fet costat i a la Fira la imatge d’un era indissociable de l’altre. Malgrat els pocs estudis que va poder realitzar, marcada per una època de privacions de tot tipus i on la situació social de la dona estava molt lluny dels paràmetres que correspondrien a la normalitat, l’Aurora ha estat sempre una dona treballadora, que amb el seu esforç ha pogut col·laborar econòmicament per tirar endavant la família i ha tingut la sort d’haver trobat un company que la respectava com a persona d’igual a igual. Quan el traspàs de l’Agustí, l’Aurora recorda amb emoció el suport rebut pels companys de la Fira, gràcies al qual va continuar endavant.
Poc temps després de casar-se es traslladen al pis actual i demana al Miquel Riera treballar des de casa. L’any 1978 s’estableix pel seu compte per la mort del senyor Miquel Riera i amb l’ajut d’en Francesc Gòdia, bon company de Fira, que li passa la parada. Durant més de mig segle, l’Aurora ha treballat damunt la mateixa tauleta, que no és res més que una màquina de cosir, amb un tros de fang i quatre estris mal comptats, un ganxet anomenat repassador, un segell, una espàtula i un munt de pinzells. D’aquesta manera podia cuidar la família; primer sempre ha estat la família. Però les seves figures també són la seva família, si més no, són les que disposen de més espai a la casa. No hi ha habitació on no hi hagi armaris, calaixos o calaixeres plenes de figures de pessebres, ordenades i classificades per mides i tipus i a punt per ser empaquetades i portades a vendre. El forn comparteix el menjador amb els comensals. El seu taller-casa podria recordar els tallers menestrals de l’edat mitja si no fos que és un segon pis; modest i humil com l’Aurora, que transmet aquesta humilitat i senzillesa a la seva obra i també, perquè no dir-ho, a la seva família.
Les figures de l’Aurora transmeten aquesta sensibilitat, gairebé naïf, que les fa properes i agraden a grans i petits. Perquè el fang també pot ser per la canalla. Deixeu el plàstic a banda i no us excuseu amb els vostres fills; les figures de l’Aurora són perfectes perquè la canalla senti el tacte del fang i de la pintura a les seves mans. Si en cau una i es trenca els sabrà greu i aprendran a tenir-ne cura i a valorar-les; així veuran que la figura té ànima dins el fang. El plàstic no es trenca però crema i el seu fum contamina i empudega els narius. Les figures de l’Aurora tenen la seva ànima, carregades de tradició, de treball, de vida, d’humilitat i d’optimisme. Cada any fa figures noves i amb més de 58 anys de treball ja us podeu imaginar la quantitat de personatges de mides diferents que arriba a tenir. No hi falten les figures tradicionals com la castanyera, la filadora, el pescador, la puntaire, la dona que renta, el llenyataire o les escenes bíbliques, amb el Sant Josep amb barretina. Les seves figures estan vestides a la catalana amb mitenes, gandalles i mantellines per les dones i jupetins, faixes i barretines pels homes.
Per Santa Llúcia ja ho sabeu, busqueu la parada 33 que us rebran molt bé i si teniu qualsevol pregunta no dubteu a fer-li; li encanta explicar la seva feina, sobretot a la quitxalla, sempre pregunta pels fills. No en va es passeja per escoles explicant com es fan les figures i aconsegueix mantenir l’atenció de l’aula tota l’estona.
Amb 74 anys a les espatlles i 58 anys fent figures el futur de l’Aurora és el present, viure tranquil·la fent figures i poder anar a la Fira amb il·lusió: “l’any vinent … Déu dirà…”. La seva filla Maria Aurora continua la tradició amb un estil totalment diferent i molt personal, però això són figues d’un altre paner. Potser és el millor futur de l’Aurora.
