Somni (sardana)
Manuel Saderra i Puigferrer
Manuel Saderra i Puigferrer neix a Tortellà, a la comarca de la Garrotxa, el 15 de juliol de 1908. Malgrat les importants referències musicals a la família (el seu germà Josep Saderra fou el popular compositor de sardanes com la “Maria de les trenes” o “Bell Penedès”, per posar només dos exemples), i el seu pas per diverses cobles com a trompetista, el seu estil com a compositor d’allunya del classicisme i esdevé renovador, sorprenent, molt allunyat del del seu germà, segurament un dels motius pel qual signava amb el segon cognom, PUIGFERRER, per no confondre’s amb ell.
Els seus primers títols, entre els que podríem citar “Llac encantat”, “Fausta”, “Poruga”, “Magdalena”, “Dubte”, o “Júlia”, estan carregats d’harmonies novedoses, xocants per l’època, que reben d’entrada censures i crítiques, encara que molt aviat són ofegades per la gran acceptació que els concedeix el poble.
Ja resident a Banyoles, l’any 1959 funda la coral Agrupació Polifònica de Banyoles (on es referma la seva personalitat musical i amb la qual realitza una important tasca de divulgació principalment per l’Empordà, el Gironès i les terres rosselloneses. En aquest anys quasi abandona la composició sardanista.
Però retornaria a la sardana a partir dels anys 70, amb títols tant celebrats com “Per tu Rita”, “Ceretana”, “Marie France” i un llarg etcètera fins a més de 90 títols.
En Manel, com se’l coneixia popularment morí a Porqueres l’any 2000.
La sardana que hem escollit com a el nostre clàssic d’avui és realment especial. Escrita l’any 1947 i dedicada a Maria Carme Serrats (Sra. de Pola), “Somni” ha estat considerada una veritable obra mestra: venerada pel oïdors i sol·licitada pels balladors, una doble qualitat a l’abast de molt poques obres. Una estructura força clàssica, unes melodies inspiradíssimes però senzilles i properes i un discurs original, jugant a la vegada amb els matisos més accentuats i més febles. Una veritable troballa.
El 1989 li fou concedida la primera medalla al mèrit musical per l’Obra del Ballet Popular; el 1993 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el mateix any la medalla d’Or de la Ciutat de Banyoles. Però el seu millor reconeixement serà sempre el record de tothom per haver-nos regalat una sardana única i immortal com aquesta.
Escoltem “Somni”, de Manuel Saderra i Puigferrer, amb la cobla de Cambra de Catalunya i Jaume Vilà com a tenora solista.
———————————————–
En aquest Youtube escoltareu la versió coral, amb lletra de Manuel Pont i Bosch i en l’enregistrament del Cor Lieder Càmera, dirigit per Josep Vila i Casañas i amb Carme Càrceles com a soprano solista. I amb unes precioses fotografies de l’estany de Banyoles.
