Santa Llúcia dia de l’any gloriós
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l’any gloriós, canta el romanç de Josep Maria de Sagarra. La Fira de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona és l’avantsala del nostre Nadal, del Nadal tradicional, casolà, familiar. És l’advent del costumari nadalenc que emergeix enmig d’una catèrvola de missatges comercials que perforen la capacitat perceptiva de la realitat.
A Barcelona, la tradició popular anomena “Fira de Santa Llúcia” al mercat de figures de pessebre i elements nadalencs que es forma davant la catedral i que antigament començava el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Reuneix, en un mateix lloc i unes mateixes dates, pessebristes, artesans, venedors de verd i un munt de famílies que any rere any compleixen amb la tradició de visitar la fira i comprar aquella figura pel pessebre, l’arbre, una mica de suro o un ram de vesc per regalar. A la fira hi podem trobar tot allò que necessitem per guarnir i decorar la llar i la taula nadalenca i vestir el nostre pessebre.
Però quan passegeu pels carrers, ara amples i planers adés estrets i costeruts, però sempre plens d’il·lusions infantils i adultes buscant aquell pastor per completar el ramat, el grapat de molsa per omplir prats pirinencs o el pou per poder abastir d’aigua la pobra dona que espera amb la gerra, penseu que darrera de cada parada, de cada venedor o venedora hi ha una llarga història que comença a principis d’any perquè quan arriba l’hora d’inaugurar la Fira tot estigui a punt. Darrera cada parada també hi ha una llarga crònica familiar, que comença amb l’avi o l’àvia, el tiet o la tieta, el pare o els germans, quan encara s’il·luminaven els pessebres amb làmpades d’oli o llums de carbur, quan les parades eren dos cavallets amb un tauló al damunt i cada nit s’havia de desmuntar i guardar el gènere per tornar-lo a muntar l’endemà, quan encara la diferència de classes es visualitzava en els espais públics i s’emboscava en els cors farisaics. Molts firaires recorden els començaments quan eren petits i els seus pares els portaven a la fira, els dies que no hi havia escola, alguns acabats de néixer restaven amagats sota el taulell ben embolicats, després d més grans a ajudar. D’altres recorden com agafaven el tren de bon matí i tornaven al vespre o a l’endemà carregats amb farcells de mata i herbes recollides al Montseny, amb caminades d’hores i hores fins arribar a l’estació, per poder vendre la mercaderia a la fira.
La Fira de Santa Llúcia és una fira molt especial: per tradició, per rellevància social i per simbolisme. Està documentada des de l’any 1786; imagineu el gran Ramon Amadeu venent figures en una parada? Havia arribat a tenir més de 400 parades, entaforades entre els carrerons estrets que circumdaven la Catedral (carrers de Corribia, Nou de la Plaça Nova, dels Comtes, del Bisbe) abans de l’obertura de a plaça actual. Des d’aquella època només consta que no es celebrés durant els anys de la guerra civil. Per rellevància social, ja que la quantitat de milers i miler de persones que es desplacen fins la Fira durant la seva celebració és realment incalculable. Per simbolisme per tot allò que representa i perquè situa Barcelona i Catalunya com a lloc capdavanter a nivell mundial en una fira d’aquestes característiques que no té gaires paral·lels.
Des dels seus inicis la fira ha estat en permanent evolució, adaptant-se als temps segons les necessitats de cada moment: ha anat variant els espais de presentació, modificant les dates d’inauguració, incorporant novetats de mercat, etc. És un reflex de la societat en cada moment i ha mantingut una triple funcionalitat: lúdica, econòmica i social. Tot i la seva llarga tradició s’ha anat re inventant i ha sobreviscut a moments de crisi de tot tipus. El seu futur depèn de la capacitat present de saber fer les coses que realment convenen a la col·lectivitat, amb la ment ben oberta, mirant a l’horitzó sense descuidar d’on venim i, sobretot, amb molt de sentit comú.
Algú s’imagina un Nadal sense la Fira de Santa Llúcia?
