Espècie a banda
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Això de les llenegues, fredolics, rovellons… té molta tirada a casa nostra. Què hi farem, estic tocat del bolet! m’agrada el tema, em xifla i, quan arriba la temporada, m’apunto a anar de cacera al bosc! Bé, he de dir que tampoc hi vaig amb l’assiduïtat que hi anava temps enrere però, per poc que puc, una escapadeta no me la treu ningú. Home ja!
Conec unes rovelloneres per omplir el cistell que, sempre que m’hi apropo, em fan quedar bé. Què? Potser espereu que us digui on són? Doncs, xufles! Aneu bé… Apa, seieu una estoneta llarga, que aquestes cosetes no s’expliquen a ningú mentre un pugui. És un secret ben guardat que només es xerra a un boletaire de confiança quan notes que ja vas de capa caiguda i, de moment, aguanto!
I és que, això de bellugar-se per la muntanya, se n’ha de saber. Ara, els cap de setmana no m’hi trobareu pas! Uns crits, una gentada… tal vegada sembla les Rambles de Barcelona! Salta a la vista qui en sap i qui és un passerell. Quan, estant enfeinat en plena cacera, detectes que s’apropa un ramat descontrolat de gent, l’esquivo procurant fer-me fonedís. Entregat a la causa com em trobo en la l’art de collir i omplir al cistell, molesta que t’enxampin. Llavors, si passa, faig el que puc per treure’m les puces del damunt. Us poso en situació i descric un supòsit cas, perquè comprengueu com les gasten els boletaires: (Ehem…)
“De nit, quan encara no s’hi veu, el despertador sona. Amb les lleganyes enganxades, el cotxe fa ruta cap a la muntanya. A la carretera no hi ha ni els Mossos. Arriba a destí, aparca i enfila marge amunt amb el cistell agafat del bracet. Comença a clarejar el dia. Va fent, va buscant… no troba, res. Pensa… Per aquí està sec, canvi de direcció. Al cap de poc troba algun bolet escadusser. Anem bé. Va continuant i, a pocs metres, ensopega amb un individuo que li fa la competència. Paraules, les justes. Només es diuen: “Hola” i, de reüll, es miren els cistells. Cadascú continua la seva ruta. Si els dos els porten vuits, discretament giraran cua i canviaran de direcció. En canvi, si el porten ple. També, discretament, canviaran de direcció. Per aquella zona, ja han fet tard”.
Una abraçada ben forta… i fins a la propera!
