Gegants de Solsona
La primera referència que existeix dels vells de Solsona data de 1675. La segona parella, els gegants joves, apareix el 1727 en motiu de la translació de la Mare de Déu del Claustre. A Catalunya són poques les poblacions que en ple segle XVIII tinguessin dues parelles de gegants.
L’evolució que han dut a terme els gegants de Solsona al llarg dels anys és una característica que els distingeix. Les figures femenines han anat adaptant la seva imatge als canvis, com en la major part de poblacions catalanes. Pel que fa a les figures masculines, han mantingut sempre la seves pròpies característiques, de noble, el gegant jove, i de guerrer, el gegant vell.
Però, durant la Guerra Civil, els gegants es cremen. La ciutat els recorda amb nostàlgia i a l’any 1940 la Casa Bolsera de Barcelona els construeix de nou.
L’any 1956, en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, es remodelen els Gegants Vells per part de Francesc Voltes. També es fa nou el cap del Gegant Jove. Però els nous gegants vells no van acabar de fer el pes a la població. Per aquest motiu, se li encarregà al solsoní Manel Casserres la construcció de l’actual parella a l’any 1959.
El gegant Vell, aquest guerrer de faccions dures i marcades, bigoti i cabellera negra, té una especial significació pels solsonins. Majestuós, és l’emblema de la ciutat. Transmet serenor,valentia i una gran expressivitat humana.
Juntament amb el drac, el gegant vell, és l’element per excel·lència de la Festa Major de Solsona. La població no ha volgut mai que canviés d’aspecte i sempre han exigit unes característiques estètiques i uns requisits simbòlics que l’identifiquen. L’han volgut conservar tal com era al segle XIX.
Més tard, a l’any 1961, el Gegant Jove es fa de nou, canviant la porra que duia per un petit ceptre. És un gegant més petit, d’ulls verds i expressió tranquil·la que representa un noble.
A l’any 1966, Casserres construeix la nova Geganta Jove. L’escultor de la geganta agafava trets característics d’alguna persona de la ciutat o d’algú rellevant i els plasmava als seus dissenys. Diuen que la Geganta Jove té una clara similitud amb l’esposa de l’artista.
Finalment a l’any 1985 es dur a terme la restauració a fons dels Gegants i s’estrenen els actuals vestits.
La identificació popular ha donat a entendre una pròpia interpretació del Ball dels Gegants, on té lloc una petició de mà. El Gegant Jove demana la mà de la Geganta Jove als seus pares, els Gegants Vells, i així es va desenvolupant el ballet que acaba amb la celebració del prometatge.
El músic solsoní, Joan Roure, és l’autor d’alguns dels balls i arranjaments de moltes danses que ballen els gegants, els cavallets, els nans i els improperis de la ciutat durant la Festa Major.
——–
Podeu trobar més informació a la plana web dels Geganters de Solsona.
