Flyers i flaixmobs
Es tracta d’un fulletó o banderola, és a dir, en llenguatge actual un flyer, de mida A5 vertical, imprès en quadricromia a dues cares. En la del davant, a la part de dalt i sobre un cridaner fons negre hi ha el títol “Sardanes” i un sots-títol en quatre idiomes que diu “La nostra tradició”, tot sobre dos braços amb les mans entrellaçades; i a la part de baix un mosaic de fotografies de dansaires i músics. A la cara del darrera, un breu, concís i encertat text d’en Jordi Lara, també en català, castellà, anglès i francès, en el que, d’una manera planera i fàcil, explica als forasters el què i el perquè d’allò que tenen al davant. És molt breu. Diu així:
Sardana? Cobla? El que esteu veient és una de les poques danses col·lectives realment vives de l’Europa mediterrània. Nascuda en el romanticisme, continua viva com a esplai, com a símbol de catalanitat, de participació i d’igualtat entre els balladors, i sobretot com a patrimoni cultural, social i musical de Catalunya. La sardana és oberta a tothom: fixeu-vos en els dos tipus de punts bàsics que els peus marquen, els curts i els llargs, i us hi podreu afegir. I escolteu la cobla, una formació estable d’onze músics per a la qual s’han escrit i s’escriuen sardanes i també altres gèneres de música. Fixeu-vos en el petit flabiol que avisa que la dansa comença, en la sonoritat melancòlica de la tenora i la potència del tible, que es fa sentir des de carrers enllà.
Com veieu, poc més de mig minut per llegir-ho i molta informació. Una feliç combinació d’algunes paraules clau que situen perfectament al visitant i li responen automàticament el 90 per cent de les preguntes que li poden venir al cap en el moment de veure una ballada de sardanes per primera vegada. Però a més, el text no acaba aquí. Manca encara una darrera frase que trobo especialment encertada. Diu així:
Us convidem a gaudir, com a oients o com a balladors, de la flaixmob de dansa i música amb més tradició del segle XXI, que es balla a molts pobles i ciutats de Catalunya.
La definició del que entenem com a flaixmob ens parla d’una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament. Malgrat ser un fenomen relativament modern la semblança amb una ballada de sardanes és sorprenent i entenc que molt adequada per a la ràpida comprensió dels forans.
Però si a més pensem que el sistema de convocatòria de les flaixmobs es fa majoritàriament per mitjans telemàtics (mòbil, internet, xarxes socials, etc.) i prescindint dels mitjans de comunicació convencionals… Això ja és un senyal de futur! Perquè, tothom sap on consultar la cartellera de cinema, la programació de televisió o el calendari de futbol, però, on surt publicada la llista de ballades de sardanes? A quin mitjà? Quin dia?
Bé, sigui com sigui, estareu d’acord amb mi que això de repartir flyers informatius en una flaixmob sardanista ho peta d’allò més. O no?
