Projecte SardaTIC
SardaTIC és el nom d’una iniciativa particular per donar a conèixer a la mainada el món de la sardana i la cobla. És un projecte telemàtic i es pot consultar a l’adreça http://sardatic.blogspot.com.es/.
La seva intenció és aprofitar les sinèrgies de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) perquè grups d’escoles treballin col·lectivament la nostra dansa. La responsable del projecte és l’Eva Martínez i Carrasco, mestra de música a Educació Infantil i Primària a l’escola pública Francesc Macià, de Vilassar de Dalt.
La idea de fons és el treball telemàtic conjunt durant un trimestre de diverses escoles a través d’un blog i al voltant de la sardana. El projecte està dirigit a alumnes de 4t, 5è i 6è.
D’aquesta manera hi ha conceptualitzades fins a 7 activitats diferents, entre les que s’hi inclouen els conceptes ballada i aplec, un aprenentatge sobre la cobla i la seva música, etc. I fins i tot s’hi busca la implicació dels pares i les mares perquè aprenguin a ballar sardanes.
A més a més de les activitats que es fan de forma telemàtica, també hi ha programat un concert pedagògic a càrrec de la cobla Marinada, així com un acte al pati de l’escola on els nens i nenes que participen al projecte mostren a la resta de l’escola el que han après, i el que faran quan arribin a 4t. La proposta s’aplica aquest any en format experimental a Vilassar de Dalt amb les 3 escoles del poble: La Nova Immaculada, IE Sant Jordi i Francesc Macià. Els seus alumnes participaran en una ballada de demostració el proper 17 de març a l’Aplec de la població. Trobareu tots els detalls al blog,
La intenció és que per al proper curs, 2013-2014, les escoles que s’afegeixin al projecte s’agrupin en “cercles”. Cada cercle és un grup d’escoles que anirà a ballar al mateix aplec i al mateix concert i que compartiran un blog com a espai d’intercanvi i col·laboració. D’altra banda, l’autora explica que ha intentat no limitar-se a la dansa (tot i que l’objectiu final és anar a ballar a un Aplec) i treballar també la cobla, el ritme, l’audició activa, la identitat cultural, la pertinença a un grup, el treball d’equip, el gaudi, l’exercici físic, etc.
En definitiva, una mostra més de la capacitat d’innovació i d’aprofitament de les noves tecnologies en pro de la cultura tradicional. I també demostra l’esforç i la inventiva de persones anònimes que treballen per escampar la nostra dansa, especialment entre els més menuts. Una ovació immensa, sincera i entusiasta. Bona feina i ben feta.
El que em pregunto és si aquesta iniciativa té possibilitats reals d’anar més enllà de la comarca on neix. Si rebrà el recolzament necessari per part d’institucions i federacions. Sense ser cap especialista (i potser per això mateix) em pregunto si el SardaTIC s’assembla a la campanya “Saltem i ballem” de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, o si té punts en comú amb la campanya “La sardana a l’Escola” de la Diputació de Girona; o si aquesta darrera es va inspirar amb la seva homònima promoguda pel Congrés de Cultura Catalana i reconvertida posteriorment en “El País a l’Escola”; o si el SardaTIC s’ha inspirat, igualment, en altres projectes antics ja desapareguts o inactivats.
Ja ho veieu, un munt d’iniciatives excel·lents, voluntarioses, entusiastes, diria que genials… Però també em pregunto: ja que es tracta de sardanes, no ens podríem donar la ma? És que els catalans hem d’anar sempre cadascú a la seva? En aquest país ens passem la vida començant coses. A veure si n’acabem alguna d’una punyetera vegada!
