Anar a fer punyetes

Seguim amb les explicacions proverbials de refranys i frases fetes catalanes i avui ens detindrem en un cas ben curiós: Anar a fer punyetes.

L’explicació canònica ens diu que les punyetes eren els punys de les camises dels advocats, magistrats i jutges, fetes amb brodats i puntetes. Era una feina lenta i difícil, en què calia invertir-hi moltes hores. Per això, quan diem a algú Vés a fer punyetes, és com si l’enviéssim a un lloc apartat perquè s’entretingui amb qualsevol cosa i deixi de molestar.

Però si li traiem punta a aquesta expressió (que fins i tot va acompanyada d’un cerimonial propi, consistent en encreuar els dits de les dues mans, en senyal de pregària i alçar i fer giravoltar els dos dits polzes al centre dels palmells), podríem trobar-li una altra explicació no tant plausible ni decorosa.

L’amic i blogaire Galderich em posa sobre la pista d’una altra possible interpretació de la frase feta. Bé, més aviat una concreció una mica més grollera d’on ens engeguen. Em fa veure que L’Alcover-Moll, a l’etimologia de punyeta, ja diu que és un derivat de ‘puny’. I rebla: “Originàriament la locució ‘fer-se la punyeta’ significava ‘masturbar-se’.”

En el Diccionario del español actual, de Manuel Seco i altres, d’Aguilar, diu a la definició 7 de puñeta: “hacerse la puñeta. Masturbarse (un hombre).

Finalment, m’aporta unes imatges del taller d’Eusebi Planas on es veu un interior de prostíbul i un cartell amb les tarifes dels serveis, de la dècada del 1870:

Aqui se jode a napoleon.
A medio duro y a peseta.
El precio de una puñeta
son dos reales de vellon.

(El napoleon era una moneda francesa que equivalia a 20 rals i que circulava per Espanya per manca de numerari local)

Així doncs, Fer(-se) la punyeta equivaldria a masturbar-se.