Projecte Folk-Mus

Projecte Folk-Mus

Jesús Ventura

El programa d’internacionalització que treballa la Fundació Fira Mediterrània de Manresa comptarà amb un aliat estratègic de primer ordre: l’Ajuntament de la ciutat de Roma, fet que revertirà en el finançament de les despeses estructurals de la fira en el període 2013-2014. És bo això de tenir aliats però, d’aliats n’hi ha de molts tipus: aquells que t’encoratgen i que aplaudeixen efusivament les teves gestes són aliats; els que s’arremanguen i es posen a treballar amb tu són aliats, millors aliats; fins i tot a aquells que donen cops d’ànim a l’espatlla els cal considerar com aliats a una causa  Ara bé, si la seva col·laboració afecta positivament a la part econòmica dels projecte, diria que es converteixen en quelcom més que aliats o, si més no, esdevenen uns aliats molt especials.

El projecte en qüestió porta per nom FolkMus, un nom curt amb un sots-títol llarg que en anglès diu quelcom com ara Young musicians and old stories, folk music in musEUms and more”, o dit en català Joves músics i velles històries, música d’arrel als musEUs i altres espais. Liderat, com dèiem abans, per l’Ajuntament de Roma és dins el programa europeu de Cultura, cofinançat per la Unió Europea. I hi participen cinc països: Grècia, Itàlia, Estònia, Portugal i Catalunya.

Els objectius essencials són la generació, a partir de l’intercanvi entre territoris diversos, d’un repertori confeccionat des de l’arrel dels països involucrats, amb noves adaptacions de tonades tradicionals per crear un so elaborat per intèrprets joves amb instruments antics. El fil conductor seran les narracions orals. El treball investiga cada territori per trobar similituds i diferències pel que fa als instruments i les melodies entre el nord i el sud d’Europa.

Els músics seleccionats tenen entre 20 i 30 anys, i han hagut d’acreditar pràctiques en les noves tecnologies, així com el domini de l’anglès. Catalunya envia a aquest projecte dos intèrprets: els guitarrista Pau Figueres i Manu Sabaté, intèrpret de gralles, tarotes i clarinets. El resultat es projectarà a través de la participació en diferents esdeveniments als paÍsos participants i mitjançant l’enregistrament discogràfic en uns estudis a Grècia, enregistrament que després es presentarà a la Fira Mediterrània.

Segons s’afirma als titulars de la notícia, per primer cop la Fira comptarà amb finançament directe de la Unió Europea. Directe, però passant per Roma, si no ho he entès malament. I també als titulars s’anuncia que Catalunya serà al costat de Grècia, Itàlia, Estònia i Portugal. Un titular només possible en el camp cultural i intel·lectual i en algunes disciplines esportives. La realitat és que Catalunya rebrà el mateix parangó, estarà al mateix nivell i serà tractat d’igual a igual com qualsevol d’aquets països que hi participen.

Però en el fons, sabem que no som iguals. Més ben dit: sí que ho som d’iguals però no tothom ens hi considera. Ens falta un Estat propi. Ens falten els organismes necessaris perquè les subvencions europees no hagin de passar per Roma o per qualsevol altra país. Ens falta la voluntat política d’uns personatges que ens tracten com una colònia, com un territori conquerit, com uns vassalls obligats a retre pleitesia i acatament als amos.

Ja fa molts anys que culturalment som una nació; que esportivament, Barcelona en particular  i Catalunya en general són potències mundials; que cívicament hem demostrat qui som i de què som capaços. Ara cal aconseguir-ho políticament. Malgrat els polítics.