Maletes

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Ja hem tornat del viatge dels jubilats! Molt bonic tot. Hem menjat bé, abundant… massa! L’hotel modern, de luxe… 4 estrelles! L’habitació, amb vistes al mar! Les excursions, culturals! Les hostesses, eixerides! Rebé, de veritat i, si Déu vol, l’any que ve, més.
Amb la Montserrat ens agraden aquestes emocions. De joves estàvem lligats al treball per pujar la canalla i els que… ja no ho eren tant que ens havien portat al món. Llargs de cèntims, pas n’anàvem i, això d’anar de vacances amb prou feines hi duguérem els fills.
I és que… voltant pel món se n’arriben aprendre moltes, de coses! Ara, en desvetllaré una d’indirecta relacionada amb la gent. En aquestes anades organitzades, no coneixes sempre a tothom. Clar que, poc a poc, ens anem descobrint, retratant tots plegats.
Ja ho diu la dita; hi ha de tot a la vinya del senyor! Xerraires, reservats, escandalosos, refinats, recargolats, sonats…
He anat elaborant un estudi que m’és força eficaç per fer una radiografia aproximada de les persones. Observant maletes i propietaris extrec conclusions de cadascú. Per exemple: si veus que porten més de 2 maletes per una estada de quatre dies, ostentós o ostentosa; si porten més de 2 cadenats per maleta, desconfiat o desconfiada; si veus que porten maleta amb rodetes, refinat o refinada. Ara, si veus que porten maleta de cartró de l’any de la Maria Castanya, garrepa o avar, segur!
Clar que he d’explicar-ho tot. En acabar l’estada a l’hotel, ens van fer deixar a recepció els equipatges. Un jove grumet carregà els de la gent per portar-los en carretó a l’autocar. Només que, en un desnivell, li van lliscar les mans i la mercaderia començà a córrer avall fins que s’estavellà metres enllà contra un mur.
De la galeta; maletes rebentaren, escantonades, trinxades… Vestits, calçotets, tovalloles, necessers… barrejats, amuntegats, embrutats! Au, tothom corrents amagar pertinences i recollir objectes de compromís. Bé, tret l’amo de la vella maleta de cartró que, com que a més la tenia relligada amb un cinturó de cuir per fora, no li va passar res. L’agafà per la nansa i fou el primer de pujar a l’autocar.

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!