Neula de paper
Per explicar l’objecte d’avui caldria que ens endinséssim al túnel del temps. És el que avui us proposo. Agafeu-vos fort doncs, que anem enrere 746 anys… Però no patiu, l’escena que ens trobarem és un àpat, a punt del llevant de taula. Haig de dir-vos que la primera notícia que se’n té de l’objecte en qüestió a Catalunya és del segle XII. I per escrit, des del segle XIII en uns textos que descriuen el convit de Nadal del rei en Jaume I el 1267. I que caram passava? Doncs que va oferir als seus més de cent comensals pinyons, ametlles i neules. Les neules o nebules, vet aquí.
El seu nom prové de la paraula llatina nebulai en aquell moment segurament encara eren planes, no com ara. A l’època medieval eren molt apreciades sucades en piment – un vi ranci condimentat amb mel i pebre -.
Al llibre “Fèlix o Llibre de Meravelles” escrit al segle XIII per Ramon Llull, hi ha un diàleg entre Fèlix i el fill del rei que diu… ” – Senyer – dix Felix al fill del rey -, lo lamp, per qual natura se mou en tort et no devalla sajús per dreta linya? Respós lo fill del rey et dix que una vegada s’esdevench que un maestre gitava per una finestra una neula, la qual en biax se moch tota hora tro a la terra. Et aquell maestre demaná al escolá per qual natura la neula era cauda per linya obliqua et no per la dreta. L’escolá respós que la neula, cor es prima et ampla, cau per l’aer de biax, fenent l’aer ab sa tenuitat et revolvent-se sa amplea sobre l’aer…” Com heu sentit, les reflexions de com cauen les neules al terra no fan sinó confirmar la seva existència aleshores.
Així doncs, les neules són un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Sovint es suquen en cava i de fet sempre s’han sucat en alguna mena de vi. La idea d’enrotllar una hòstia o una neula, qui sap si ja amb la idea de sucar-la va ser d’una monja i posteriorment, monges i pastissers van perfeccionar la recepta. Segurament existeix abans que el torró. Al començament, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes.
Al segle XV va ser molt coneguda la dita “Gran meravella verament, de les neules amb piment”.
Existeixen referències escrites del 1778 en les quals es descriu que la gent menjava neules sucades amb vi blanc o amb malvasia per Nadal. Sembla que a finals del segle XVIII i començaments del XIX també es menjaven per Carnestoltes, però sempre sucades en alguna mena de vi. Queda clar que ens agrada sucar la neula…
Però no només eren unes postres. En les celebracions religioses de Nadal, hi havia el costum ja ressenyat al segle XIV, de fer grans enfilalls de neules que penjaven de costat a costat a les naus de les esglésies. Tal i com diu Joana de Valois, Infanta de França al s XIV, “Netejaven les llanties de Damas y ‘ls canolobres d’argent obrats, agencant l’altar ab pomells de flors collides en les valls canigonenques y la nau ab enfialls de nébules de colors diferents”.
Aquest costum d’adornar les esglésies amb neules de farina que després es menjaven o posteriorment de paper retallat, era molt estesa per tota la geografia catalana. La decoració de les esglésies amb neules a Catalunya, està documentada l’any 1470 a Igualada, per exemple. De fet, a tot el segle XV hi ha també referències escrites de les partides de compra de neules i fil per endiumenjar la Seu de la Catedral de Barcelona on es va continuar fent fins l’any 1822, quan va prohibir-se, al contrari del que ha passat a Mallorca on es continua decorant les esglésies amb neules per a la Missa del Gall i també són presents en la representació del Cant de la Sibil·la, on, al final del cant, la Sibil·la tallava amb un cop de llança els fils de les garlandes de neules que penjaven de l’església, simulant els estels que han de caure del cel al cataclisme final, segons diu la cançó. Aleshores, tots els nens s’hi acostaven corrent per recollir com més neules millor i sovint menjar-les allà mateix. Actualment però, no són de pasta de neula sinó de paper blanc retallat amb motius nadalecs o geomètrics.
Si bé al Principat gairebé va desaparèixer la tradició de penjar-les, hi ha llocs que han continuat fent-ho. És el cas de la festa del Pi de Santa Coloma a Centelles el 30 de desembre on, des del 1625 ja hi ha citada la confecció d’una enramada de 300 neules per Nadal. Però a Centelles, del pi que pengen cap per avall a l’església, a més de les neules hi pengen pomes. Deu n’hi do!
Al Museu Etnològic de Barcelona doncs, tenim una trentena llarga de neules de paper retallat amb motius geomètrics, adquirides a Mallorca als anys 70. En l’actualitat, sobretot al barri antic de Ciutat, se’n poder adquirir de diverses mides i sense dificultats, en algunes llibreries.
Així que ja sabeu. Si en voleu comprar per penjar, com si us les voleu menjar, fem cas del refranyer popular: “Cada cosa al seu temps, i al Nadal neules”.
———————————————
