A d’Aleta

Aleta, fer l’aleta

Segons l’Enciclopèdia Catalana, fer l’aleta, és afalagar insistentment algú per guanyar-li la voluntat, per ben disposar-lo a fer una cosa, per recaptar-ne un favor. L’aleta també apareix com un apèndix de peixos i aus o com un element construït per l’home, que a semblant-se dels animals, serveix per desplaçar-se per l’aigua o l’aire. L’aleta a les colles de castelleres, o fer l’aleta, és el gest que fa l’enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar un castell.

Fer l’aleta consisteix a aixecar el braç, amb la mà oberta. Aquest gest indica que el castell està carregat, i significa, per tant, el moment més àlgid de la construcció. En l’actualitat, el castell, no es considera carregat fins que l’enxaneta no trepitja l’espatlla del dos oposat per on ha pujat, independentment de si fa o no l’aleta. En els castells d’estructura composta es duen a terme més d’un aleta –no és fins la darrera que el castell està coronat–. L’aleta es pot fer amb qualsevol de les dues mans.

El moment de fer l’aleta s’acompanya sempre d’una part melòdica repetitiva, part del toc de castells, interpretat pels grallers i el redoble del tabal. L’aleta indica al públic, simbòlicament, que castell s’ha coronat. És el moment en què s’ha de produir l’aplaudiment de la plaça, mai abans, però per acabar la feina encara manca descarregar-lo per ser finalitzat l’objectiu final.

Al segle XIX, l’aleta es feia dempeus, sobre l’esquena de l’aixecador, i amb els dos braços formant una creu amb el cos (de manera semblant a com ho fan encara les muixerangues o els falcons), una herència de l’antecessor Ball de Valencians que van donar originen els castells.

Hi ha una altra accepció del terme aleta, encara vigent, que se’n fa ús concretament al Vendrell: aleta com a sinònim d’enxaneta.

Al món casteller hi ha variants dialectals i un ampli argot casteller que enriqueixen el seu lèxic: les colles fan servir els mots castellers segons la seva tradició local, afinitat o a l’àrea geogràfica a la que pertanyen.