A la recerca de l’aigua
La recerca de l’aigua és fonamental per la subsistència dels grups humans, tant és així que els experts vaticinen que els conflictes de l’humanitat, que actualment es centren en les qüestions energètiques experimenteran en un futur no gaire llunyà un gir centrant-se en el control i explotació dels recursos hídrics.
Un dels mètodes emprats per localitzar aigua en el subsol, amb èxit demostrat, és la radioestèsia, A casa nostra els recercadors d’aigua que usen la radioestesia reben el nom de saurins. I com que en aquest cas el nom fa la cosa, ens remetrem a l’etimologia del mot. La paraula saurí proveé de l’arab Al zuharí que vol dir il·luminat, que disposa del do de la vidència, que veu on els altres no veuen res. Però si anem a cercar el significat al diccionari, en aquest cas al DIEC 2, ens dibuixa ja un personatge més concret amb la següent definició: Persona que amb una vareta a la mà o altre mitjà, endevina o preten endevinar l’existència d’aigues subterranies o altre cosa oculta sota terra. En aquest cas la definició es quasi be iconogràfica ja que el presenta amb una vareta, una de les eines tradicionals dels saurins amb les que majoritariament identifiquem aquesta pràctica. De fet la primera imatge és una pintura parietal d’uns vuit mil anys d’antiguitat trobada a les parets de les coves de Tassili al desert de Sahara on es veu un saurí fent us d’una vareta en forma de Y .
Si be aquests tipus de recerques van ser considerades màgia i bruixeria, cal dir que va ser notoria aquesta activitat entre clergues. Els monjos del Cister van destacar en aquesta activitat a l’hora de situar els emplaçaments dels seus monestirs. Pel que fa al perfil actual del saurí a Catalunya és molt transversal, ja que trobem gent de totes les procedencies, formacions, professions i estrats socials. Tot i així la seva majoria son gent de la terra que la coneixen en profunditat i l’estimen.
Pel que fa als estris, eines o útils dels que es valen els saurins per fer les seves troballes podem agrupar-los en dos grups, les varetes i els pèndols. El primer grup hi trobem com ja hem descrit les varetes en forma de Y que son preferentment de fusta d’avellaner, però també poden ser d’altres fustes com per exemple garrofer, lledoner, sarment etc, fins i tot hi ha qui se les fabríca amb plàstic. També hi ha qui fa us dels metalls fent varetes de coure i que es fan servir en jocs de dues peces. El grup dels pèndols agrupa tot un seguit d’estris heterogenis alguns de fabricació molt rudimentaria formats per un còdol penjat d’un cordill fins alguns que utilitzen un rellotge suspès d’una cadena, una plomada d’obra, o els més sofisticats fabricats amb cristalls polits amb cadena de metall preciós. També existeix la possibilitat de que el saurí no faci servir cap mena d’estri en les seves recerques.
Els procediments i tècniques son força semblants entre tots els saurins el que pot tenir variacions son les interpretacions que dona cada saurí als moviments de les varetes o dels pendols. Un cop s’ha trobat l’indret òptim hi ha saurins que asseguren saber calcular també amb aquests estris la fondaria del pou i el caudal que trobarem.
Podem creure-hi, o no i pensar que tot plegat és superxeria que ens arriba d’un passat de pràctiques suposadament màgiques i arcaiques, o que som davant de simples xarlatans i que tot plegat és una ximpleria però el cert és que, actualment, companyies multinacionals dedicades a l’extracció d’hidrocarburs contracten els serveis de saurins a l’hora de fer les seves prospeccions. Moltes de les empreses que es dediquen a obrir pous fan el mateix. Els saurins per tant gaudeixen del reconeixement d’aquells que exploten i fan negoci dels recursos del subsol.
Com Sant Tomàs, veure per creure, en el cas dels que dubten i en el cas dels que no també.
————————————————————–
Recomanem:
Canela Balsebre, Rosa M. Bruixots de l’Aigua. Els Saurins a Catalunya. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 1. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i MItjans de Comunicació. Barcelona 2010.
