A poc a poc s’encén el foc

Hi ha moltes dites referides a l’elogi de la constància i al fet que petits actes acaben sumant un resultat descomunal. A poc a poc i bona lletra, A poc a poc s’arriba lluny, Gota a gota es forada la roca, De mica en mica s’omple la pica…

En aquest cas, la dita té un altre matís important de destacar: hi ha coses que necessiten el seu temps per madurar. Cal trobar el temps aconsellable per desenvolupar una acció. Això els cuiners ho saben i ho apliquen amb mestria. Quan triga a coure’s un ou o a fer-se l’arròs blanc?

Doncs hem de pensar que tot procés necessita el seu temps de maduració per dur-nos a la fita desitjada i no pas a un carreró sense sortida o fora del món mundial.

A poc a poc s’encén el foc