Abril 2015
Abril, pluges mil, igual que una abundància de paraules de festa: al·leluia, brandons, caputxes, florida, manaies, misteris, natzarè, pasquals, pasqüeta, passions, penitent, processó, silenci, tabaler, timbals, vetlles.
El 2 d’abril coincideix amb el Dijous Sant, de manera que ja ens situem en el període de la Setmana Santa, una de les festes més senyalades del calendari, en què les festivitats religioses competeixen amb les activitats de les vacances de primavera.
Les processons caracteritzen el Dijous i Divendres Sant, on els tabalers, amb els seus timbals, acompanyen amb sonoritats greus i acompassats els processionaris, vestits amb túniques, caputxes o cucurulles, amb els colors característics de la pròpia confraria – per exemple, morat els natzarens, portant brandons o atxes. Una part dels participants són els penitents, que desfilen descalços, endolats o encadenats.
Entre les processons més populars, enumerem els Sants Misteris de Camprodon, el Sant Enterrament de Lleida, Girona i Tarragona, el Silenci de Badalona. Una presència comuna a les escenes de la Passió són les comparses dels soldats romans o manaies, acompanyats de timbalers, tradició que remunta fins al segle XVII.
També hi sol haver representacions dramàtiques, les passions de Crist, un costum que té una antiguitat de vuit segles. Entre les més destacades hi ha: la passió d’Esparreguera, la d’Olesa i la de Cervera.
El capvespre del Dissabte Sant marca, amb la vetlla pasqual, l’inici solemne del temps pasqual, anomenat també Pasqua de Resurrecció o Florida. És el moment en què s’encén el ciri pasqual i es canta l’Al·leluia (que significa, en hebreu: lloeu el Senyor!) per a celebrar la resurrecció de Crist.
Les festivitats pasquals segueixen el Dilluns Sant (amb l’Arbre de Maig i el Ball del Cornut de Cornellà del Terri o les caramelles, com al dia anterior), el Dimarts Sants (amb la festa del Sant Crist d’Igualada) fins al següent diumenge, conegut com a diumenge in albis o de les Pasqüetes.
A menys de dues setmanes de distància, el 23 d’abril, celebrem la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya (que en va ser també de l’Imperi Bizantí i, en l’actualitat, d’Anglaterra, Grècia, Portugal, Sèrbia, etc.), però igualment patró dels enamorats i de les roses. A la Diada convergeixen també l’element mític, de la llegenda de Sant Jordi matant el drac, que gaudeix d’una dramatització famosa a Montblanc, durant la Setmana Medieval, i cultural, ja que coincideix amb el Dia del Llibre, commemorant la data del traspàs de Miguel de Cervantes.
Tanquem el mes amb dos esdeveniments festius: la festa de la Mare de Déu de Montserrat, que comença el dia 26, on són molt característiques les ofrenes florals a la Mare de Déu, i la Fira de l’Espàrrec de Gavà, en què també s’organitza una cercavila amb l’acompanyament dels grallers de Gavà.
En el terreny del joc de Scrabble, trobem de nou que la majoria dels mots donen una combinació única: al·leluia, brandons, caputxa, pasquals, pasqüeta, penitent, processó, timbals, vetlles i natzarè, aquest darrer amb la propietat que, afegint-hi una a i canviant l’ordre de les lletres, obtenim una nova combinació única: atzarena, el nom d’una vestidura femenina antiga.
Per tenir una distribució més equilibrada entre les vocals i les consonants, florida, silenci i tabaler presenten cadascú un anagrama més, que és: filador, enclisi (la unió d’un mot com ara un pronom feble a la part final d’un altre, per exemple, un verb, com en festivar-la) i, respectivament, blatera (camp de blat).
Els misteris donen tres anagrames: resistim, tiréssim i triéssim, mentre que els més generosos són manaies i passions, cadascú amb quatre alternatives, d’una banda: amaines, amanies, amnèsia i emsiana (terme que fa referència a una edat geològica), i d’altra: napissos (naps rodons), panissos (blat de moro, en plural), i les formes conjugades balears: posassin i sopassin.
