Adreces de subsistència
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Des que circulo amb “telèfono” d’aquets mòbils que guardem per les butxaques, l’agenda de números de trucar, allò que abans dèiem: “los llistins” (i, en particular, el personal), poc a poc, els he anat abandonant. Ep, no és que tampoc els utilitzi! El que passa, és, pobrissons, que s’han anat quedant desfasats, antiquats, poc operatius… Ara bé, sort de guardar-los en un calaix, perquè, salven vides!
Avui, “lo” jovent, si necessita cercar un número del telèfon, fa lliscar els ditets per damunt de la pantalleta dels mòbils i…, en cosa de segons, li apareix una tirallonga de dades desitjades. Ei, que reconec que s’ha fet força àgil trobar un número, però, fins no fa tant, ens ho havíem de manegar consultant “los llistins” que, (per aquells que no ho han conegut), eren uns totxos grossos de papers que ocupaven dintre de les cases un espai considerable! Clar que disposar a la vista d’un “moble auxiliar” que presidís l’aparell amb “los llistins” resultava modern i… pràctic! Ah, i quantes més guies tinguessis de les províncies, més important resultaves!
D’aquí que, per exemple, si hagués tingut la necessitat de trucar al Sr. Bonaventura Fonoll i Gomis, del “Cap i Casal”, (cosa que faig públic que no vaig haver de fer mai), fullejant la guia de torn, l’hagués arribat a trobar en alguna de les innombrables pàgines. Sí, què us penseu? Molt pràctic!
Dit això… però, la humanitat, (organitzada com és en afers de cerques), va fer en paral·lel un pas endavant inventant “los llistins agenda” on, els que ja tenim més d’una edat, emmagatzemaven a puny i lletra tota mena de noms, números i adreces de necessitat. Oh, quina meravella d’invent! Com n’arribaven anar de bé aquestes llibretetes!! Les començàvem amb bona cal·ligrafia, però, amb els canvis, rectificacions, afegits… els noms, cognoms, oficis, carrers, pobles… deixaven d’aparèixer polidets per passar a ser un batibull de gargots amb fletxes cap aquí i cap allà que amb dificultats s’hi remenava el propietari.
Ah, per cert, l’acabo de menester perquè hi tenia “ lo telèfono” de l’especialista del genoll, però, s’ha jubilat, així que… m’aguantaré. Clar que, com que al costat hi tinc apuntat “lo número” d’un bon restaurant m’he dit: – Calla, reservo taula! Potser no m’arreglarà l’artrosi… Ara, posats a gastar els diners; me’n desprendré més a gust!
Una abraçada ben forta… i fins a la propera!
