Es diu com a crítica de qui ha progressat socialment o econòmicament, sempre amb aquest sentit de progressió, d’anar de menys a més. I també el podem relacionar amb aquell altre refrany que diu que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena, amb un cert menyspreu pels orígens humils d’aquelles persones que han progressat, però sense adoptar bones maneres.
L’enveja és molt mala consellera i les enraonies acostumen a ser implacables amb persones que han triomfat. Potser per això aquest mateix sentit el podem expressar amb un grapat d’altres refranys, com ara El món fa com els catúfols: puja i baixa, o Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes, o encara Fa pilota el lleó, és l’escarabat senyor.
Si l’hi volem trobar una lectura més positiva, podem dir que les castes o els estats socials no són inamovibles, sinó que són permeables per fortuna o amb esforç i bona feina.
