Joan Tomàs, altres facetes

Joan Tomàs, altres facetes

 

De ben jove, Joan Tomàs havia fet recitals de piano i al llarg de tota la seva trajectòria professional va ser pianista i organista acompanyant classes, assaigs, proves o concerts. També va ser professor de piano.

Per exemple, l’11 d’abril de 1915, al Palau de la Música, Joan Tomàs va acompanyar al piano el baríton Lluís Almodóvar.

Joan Tomàs i Parés, tocant l'orgue. Restauració i edició: Enric Planas. Foto Família Tomàs

El 12 de juny de 1919, el poeta Ventura Gassol llegia poemes propis, i Joan Tomàs interpretava al piano obres de Schumann i Mozart.

Del 1918 al 1935, als concerts organitzats per l’Esbart folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Joan Tomàs acompanyava amb el piano les cançons que ell mateix havia recollit, harmonitzat i programat amb solistes com Emili Vendrell, Ramon Crespo, Andreua Fornells i Pilar Roca, entre d’altres.

El 1938, al Grup Escolar Pere Vila, Joan Tomàs va fer una conferència sobre “Beethoven” en la que va interpretar la Sonata op. 49 núm. 2 i l’Andante de la Sonata Clar de Lluna.

També va ser organista de diferents esglésies com la de Sant Pacià.

A més, també des de ben jove, Joan Tomàs aprofitava tot bon moment per introduir una conferència amb continguts musicals i/o pedagògics o sobre la cançó i la cultura catalana. Parlava de compositors clàssics amb il·lustracions musicals interpretades per ell mateix al piano i va fer conferències amb títols com La cançó popular, Les cançons populars de la comarca d’Olot, La dansa popular catalana, En motiu del primer concert de l’associació de música Avenç, Potencialitat musical del poble català, Els deures dels cantaires dels orfeons, Records dinfantesa relacionats amb el mestre Francesc Pujol o LHereu Mill, arxiu vivent de cançons populars catalanes, entre altres.

I Lluís Maria Millet, encara va deixar escrit: L’últim acte de servei que, abans de morir, féu el mestre Tomàs a l’Orfeó Català, fou la conferència magnífica que sobre la personalitat del mestre Pujol escriví en el seu llit de dolor amb motiu del 75è aniversari de l’entitat, i que jo vaig tenir l’honor de llegir: Estudi complet, sobretot viscut, de la personalitat del nostre segon director, que estic segur que més serà apreciat com més temps transcorri.