Antecedents

CÀPSULA 2

 

El dia 28 d’octubre de 1921, Rafael Patxot i Jubert adreçava una carta a Lluís Millet i Pagès, director de l’Orfeó Català, per encomanar-li la direcció d’un projecte d’ample abast. El projecte formava part del complex cultural “Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera”. Concepció Rabell era germana de la muller de Rafael Patxot. Casada amb un acabalat argentí nascut a Sant Feliu de Guíxols, va heretar la fortuna del seu marit, i en va fer marmessor testamentari a Rafael Patxot.

Rafael Patxot i Jubert va néixer l’any 1872 a Sant Feliu de Guíxols i va morir -exiliat- a Ginebra (Suïssa) l’any 1964. Gran humanista, astrònom, meteoròleg i gran estudiós dels núvols, les circumstàncies de la vida el van convertir en mecenes. El seu mecenatge va anar adreçat a infinitat d’iniciatives de caràcter científic, social i cultural. En aquest darrer aspecte s’emmarca l’ambiciós projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

A la carta que Rafael Patxot adreçava a Lluís Millet i que era el fruit d’unes converses prèvies, li deia: “Voldríem fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades, les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites, les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les”.

El projecte no sols cercava l’aplegament de la cançó i les seves variants, sinó que, mitjançant el seu estudi, s’havia d’arribar a una “síntesi que revelés el veritable valer de l’ànima musical catalana”, en paraules del mateix Rafael Patxot.

Però amb aquest estudi també es pretenia arribar a entendre de quina manera les vicissituds històriques i de la vida quotidiana quedaven reflectides en la cançó, com també, mitjançant la musicologia comparada, trobar les similituds i les diferències amb cançons provinents de la tradició oral d’altres indrets.

Tanmateix, havia de servir per dotar de material als compositors per tal que l’empressin, ja fos per a realitzar harmonitzacions per a cor, per a piano, per a conjunts instrumentals o orquestra. O bé per prendre, fruit d’un treball previ, allò de característic pel que fa a la sonoritat, el ritme, o el discurs melòdic, i realitzar noves composicions tenint en compte la riquesa i varietat musical de l’àmbit de les terres de parla catalana.

Rafael Patxot volia, a més, que el projecte tingués continuïtat en les generacions posteriors tot dient: “Així posarem el primer graó d’una escala per on ascendiran els qui ens vinguin darrera”.

La seva carta finalitzava fent una crida a la pau després de la desfeta de la Primera Guerra Mundial: “per damunt del ròssec d’una guerra execrable, que ha esbandit arreu vents i onades d’animalitat, arborarem tots plegats el bell sentiment de la cançó de la terra, per a esbargir el baf de passions amb la sentor de les nostres flors boscanes; servarem el caliu de l’espiritualitat catalana i, en els tèrbols moments actuals, seguirem complint el nostre deure: proclamar sempre la serenor i excelsitud de la intel·ligència”.

 

• Música: El rossinyol.
  Harmonitzada per A. Pérez Moya per a cor mixt.
  Cant comú de les corals: Polifònica de Granollers, Les Camilleres de Sallagosa, Cantabile Cor de Cambra d’Olot,  Agrupació Quinta Justa – Coral de Sóller, Verge del Camí de Cambrils i Cor de Cambra Amalthea de València.
  Direcció: Teresa Giménez
  Aquest enregistrament pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.