Arts i oficis

Arts i oficis és un llibret de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars que el folklorista Joan Amades va redactar l’any 1935 com a volum número XXV de la sèrie i que, el 2004, l’Associació Cultural Joan Amades recuperaria conjuntament amb edicions El Mèdol en format facsímil afegint una introducció signada per Margarita Tintó on comenta que: “En la present obra l’autor ens dóna a conèixer d’una manera breu cinquanta oficis amb el suport d’anècdotes i costums sobre la manera d’exercir l’ofici i d’anar vestits que provocaven els refranys i les cançons que la gent del seu temps coneixia i transmetia de boca en boca, prova de la popularitat dels artesans i del seu tarannà. És ben sabuda la manera de treballar de Joan Amades: es passejava pels carrers de la ciutat i anava anotant allò que sentia dir o que li explicaven, és a dir, feia història oral.”

Entre els apunts que va recollir per a la realització de l’obra trobem la que li va contar també el captaire i rodamón, Rafel Mir, a Barcelona l’any 1918, el qual explicà que: “Hi ha una bella tradició d’un mestre llautoner. Rebé l’encàrrec de fondre una campana per a la Seu, i es va comprometre a tenir-la llesta un dia fixat. Per a batejar-la foren preparades grans festes. El mestre, un xic deixat, no donava a la feina la pressa que era convenient. A darrera hora hagué de treballar de nit. El vespre que havien de fer la fosa, en havent sopat se’n va anar a jugar i encarregà a l’aprenent que l’esperés sense fer res. El temps passava i el mestre no tornava. L’aprenent es migrava, puix comprenia que la campana no estaria llesta el dia que havia d’estar-ho; i, portat pel bon desig que el seu amo no fes un lleig, decidí fer la fosa ell. Però va equivocar les quantitats de metall i féu una lliga desproporcionada. Així que havia acabat de tirar el metall a la perola, arribà el mestre mig begut. En veure el que havia passat, pres d’ira per témer que l’aprenent li hauria fet perdre la fama de bon campaner, li clavà punyalada i el matà. El llautoner fou condemnat a mort. Amb tot i l’errada en la lliga dels metalls, la campana fou fosa, i resultà tenir un so excels i delicat com cap altra campana al món no el pogués tenir ni semblant. L’aprenent, amb la seva errada, havia trobat una nova lliga que produïa un dring molt superiors als coneguts. La campana fou estrenada per tocar a morts pel mestre campaner el dia que el van penjar. La campana se sentí condolguda per haver estat la causa de la mort de dues persones, i així que acabà de tocar a morts va trencar-se en mil bocins i restà impossible d’aprofitar. Com que no es va saber quina proporció havia donat l’aprenent a la seva lliga, la fórmula es va perdre i no s’ha pogut fer una altra campana de so tan refinat.