Àurea i Clotilde, la utopia en mans de dones
Capítol 6è
En un món controlat per homes, hi va haver dones que volien canviar el món des de la seva pròpia perspectiva. Al cap i a la fi la utopia tenia nom de dona, com la fraternitat, la igualtat i la llibertat.
Àurea Rosa Clavé i Soler va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1856. Filla de Josep Anselm Clavé i d’Isabel Soler, va ser el seu pare qui la va iniciar en la professió musical i en la direcció coral. Va treballar de professora de piano al Conservatori Municipal de Barcelona. L’any 1879 es va iniciar en la lògia maçònica Lealtad 6, la primera Càmera d’adopció de la maçoneria femenina de Barcelona, on va convidar l’arpista i compositora Clotilde Cerdà i Bosch, filla de l’esposa d’Ildefons Cerdà. L’Àurea va aconseguir, malgrat una disputada controvèrsia amb la seva mare, donar continuïtat al llegat social i cultural del seu pare.
Clotilde, la quarta filla de la pintora Clotilde Bosch, va ser considerada una nena prodigi com a concertista d’arpa i compositora. Va utilitzar el pseudònim artístic d’Esmeralda Cervantes. En la dimensió social va destacar com a activista per l’educació femenina i la millora de les condicions de les dones, tasca en la qual va tenir sempre la complicitat de la seva mare, amb qui va viatjar arreu del món en exitoses gires de concerts. El compromís polític de Clotilde amb la causa de les dones, la maçoneria, l’antiesclavisme i l’obrerisme li van comportar problemes amb la Casa Reial espanyola i les elits de Barcelona. Clotilde hauria de viure la materialització de la seva utopia lluny d’Espanya, tot i que hauria sembrat la llavor de moltes causes com els Asils Internacionals de Lactància, les primeres escoles bressol per ajudar a les mares treballadores.
