Aureli Capmany, el mestre

L’activitat pedagògica d’Aureli Capmany és força desconeguda. Capmany té voluntat de mestratge, de traspassar o transferir coneixements.  I aquesta voluntat es fa palesa en part de la seva obra i en l’exercici de la tasca de mestre en la qual es defensa l’ús de la cançó, la dansa, el joc, la paraula, el teatre i altres com elements imprescindibles pel desenvolupament de la persona..

Col·labora en nombrosos centres docents de tota mena organització i nivell.  Les matèries en les quals es va especialitzar són les que formen part del món Capmany: les rondalles, els jocs, la música, les cançons, els balls, les festes, i en general tot allò que avui anomenem “cultura popular”.

Home sense estudis mitjans i de coneixements autodidactes, obté els coneixements a través de nombroses vies: les classes de cant a l’Escolania, l’assistència a un munt de visites culturals, exposicions i conferències, l’àvida lectura de tot tipus de llibres i matèries, l’intercanvi d’informacions i coneixements en tertúlies i converses, l’assistència a espectacles de tota mena, fins al curs impartit per Maria Montessori, gràcies al qual obté el títol de mestre de dansa.  Tot plegat, juntament amb la seva excel·lent memòria i al caràcter curiós inquiet, el forneix de grans coneixements que usarà en el desenvolupament del seu mestratge.

L’any 1909, a Barcelona, Francesca Bonnemaison inaugura un centre adreçat a les dones amb la voluntat de facilitar-los l’aprenentatge de coneixements per poder accedir al mercat laboral.  És l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona on a més de les matèries sobre les tasques en una empresa o una llar, s’hi programen sessions de teatre, danses i cançons.  Capmany consta en les plantilles de l’Institut com a professor de jocs populars per infants, de danses populars.  Al llarg de la dècada dels anys deu,  hi consta com a responsable de les sessions de “dansa popular catalana”, de “de jocs populars, contes i rondalles”, de “Sardanes, danses clàssiques i regionals rítmica i plàstica”, de “Folk-lore”,  d’”Audicions de Música, Balls Populars”, de “Dances senyorials per infants de distingides famílies de Barcelona” i altres.  També col·labora a la revista Claror, la publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona on escriu sobre jocs i joguines, costums, festes i danses.

El 1915, Capmany també exerceix de professor a les classes del patronat de Associació d’Estudiants de la Universitat Nova, en una Escola de Pàrvuls Montessoriana i altres centres.  Però el fet que és clau per al seu exercici de mestre és el naixement de la Mancomunitat de Catalunya ja que arran de la seva organització, Capmany hi ingressa per impartir cursets destinats als mestres de primeres lletres i l’any següent com a professor de jocs, cançons i danses populars a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Catalunya.  Aquesta serà una de les tasques més estimades, i alhora més estables de Capmany. Aquesta relació laboral també el porta a impartir l’assignatura de folklore als alumnes dels cursos d’estiu per a mestres que organitza la Diputació de Barcelona i a col·laborar amb els seus escrits a la publicació Quaderns d’estudi editada per la Mancomunitat, sobre cançó i dansa en una col·laboració que s’allargà fins als anys vint, defensant sempre l’ús del cant i el ball amb finalitats pedagògiques.

I encara el podem trobar en altres col·laboracions amb la Mancomunitat de Catalunya; així per exemple a l’Escola d’estiu de 1915 adreçada a tot tipus d’ensenyants, Capmany també hi és present en dos cursets programats: un amb el títol de “Cistelleria”, segons consta al programa “a càrrec de diversos operaris de  la casa Aureli Capmany” i el segons  “Ballets populars catalans” pel Professor Aureli Capmany que encara a partir de reconèixer “el valor pedagògic dels ballets populars,”

Al desembre d’aquell any comencen els Cursos de vespre per a mestres, mestresses, professors especials, institutrius i estudiants i s’hi programa un curs d’Estudis musicals que comprén Solfeig, gimnàstica rítmica, ballets populars i cançons per a l’escola, amb la seva col·laboració. La participació de Capmany continua a l’escola d’estiu de 2016 amb el curs Ballets populars catalans i Treballs de cistelleria, amb els Fadrins de la casa Viuda Capmany.

L’any 1923, l’ Escola Catalana d’Art Dramàtic edita un text de Capmany amb el títol La dansa popular com a element de cultura per a l’actor català que és, de fet, la transcripció del text de la conferència organitzada per aquesta escola el dia 23 de novembre del 1923.

Finalment, cal esmentar quatre textos inèdits relacionats amb l’ensenyament i l’escola, tots ells breus, però de molt interès per confirmar la tesi de Capmany sobre el valor pedagògic de les activitats de cultura popular i l’educació sensorial:

• L’educació muscular com exercici de l’inteligència i la seva contribució a l’establiment de l’ordre en la conducta.- 4 fulls
• Importància de l’educació dels sentits i d’una base sensorial en l’apreniment.- 4 fulls
• El material de desenrotlle com base de l’autoeducacio intelectual [Manuscrit].- 3 fulls
• Paralel entre el tipu de la mestra en un metode d’autoeducació intelectual i el de la mestra en els metodes comuns d’ensenyança [Manuscrit].- 4 fulls