Aureli Capmany i en Patufet

L’any 1903, Aureli Capmany es troba en una reunió d’amics al Foment Autonomista Català i allà sorgeix la idea i el projecte d’editar una publicació adreçada al públic infantil. És la revista infantil batejada amb el nom d’En Patufet.  La voluntat i l’objectiu de la revista és la d’entretenir tot formant i educant a l’hora que es forneix els infants de coneixements.

El mes de desembre d’aquell any ja s’anuncia aquesta nova publicació amb un full publicitari per animar les famílies a fer-ne la subscripció.  L’adreça de l’administració d’En Patufet és el número 11 de la Rambla de les Flors de Barcelona, o sigui: l’adreça de la botiga que la família Capmany té en aquest passeig barceloní.

D’aquesta manera, Aureli Capmany emprén un dels seus grans projectes particulars, convertint-se en editor, redactor, gestor i administrador de la publicació al llarg de l’any 1904.  O el que és el mateix: en els 52 números editats als que cal afegir el calendari per a l’any 1905.

Segons explica el mateix Capmany, a En Patufet “vam fer de pare i padrí durant el primer any de la seva llarga vida…” .  La seva filla Mª Aurèlia també s’hi refereix quan comenta en una de les seves obres que ella tenia dos germans: en Jordi i En Patufet.

El dia 3 de gener de 1904 treu el cap el primer número de la revista.  A la capçalera, ja hi és present el personatge, obra d’Antoni Muntañola, que l’identificarà sempre: un nen amb barretina roja, vestit amb una brusa, uns pantalons fins a l’alçada del pit que aguanta amb un tirant a lespatlla esquerra i calçat amb esclops de fusta.  En Patufet, en clara acció de caminar tot decidit, porta la mà dreta alçada amb un dit tocant-se la punta del nas, mentre que a la mà esquerra porta uns espolsadors.

La publicació, de petit format de 15’5 x 10’5 cm., té periodicitat setmanal, és impresa a dues tintes: vermell i negre, consta de 8 pàgines il·lustrades amb nombrosos dibuixos a una o dues tintes i està organitzada en diverses seccions. A la portada hi consten els preus de subscripció: l’anual que val tres pessetes i la semestral que en val dues. La portada es complementa sempre amb una il·lustració de mitja pàgina que fa referència al santoral o altres esdeveniments periòdics del calendari anual.

En Patufet té molt bona acollida entre el públic infantil, cosa que fa que a partir del número 10 passi a tenir 16 pàgines.  L’interès i ressó que En Patufet desperta fa que ben aviat hi apareguin anuncis publicitaris que s’inclouen, sempre a les darreres pàgines, a partir del número 12 datat el dia 20 de març de 1904.  Anuncis adreçats a les famílies que abasten tot tipus d’activitat comercial: botigues de sabates, de camises i gèneres de punt, fotògrafs, dentistes, gravadors i altres, i també empreses d’espectacles.

Aureli Capmany, a més de ser-ne l’editor i administrador, és el redactor de bona part dels textos que s’hi inclouen.  Hi escriu amb els pseudònims d’En Patufet, Cristóful i Noy-Xich, a més de fer-ho esporàdicament amb el propi nom.  Aviat, a més dels seus escrits, la revista inclou textos d’altres escriptors als quals Capmany demana la col·laboració: Joan Maragall, Apel·les Mestres, Jaume Collell, Lluís Llansà i altres.

El primer número d’En Patufet ja presenta algunes de les seccions que es mantindran en els més de cinquanta números de l’any 1904.  S’obre amb la secció anomenada “Entremaliaduras”, en la qual, en aquest número, es presenta com en Pere Patufet, com a noi ben educat, amb aquestes paraules: “Servidor de Vostes: amb el seu permís, com á noy ben criat comenso per saludarlos á tots y com es costum donarre el deu vos guart …”. Aprofita per saludar la premsa per als adults desitjant-los “molta salut y molta venta com per a mi desitxo”.  I continua explicant la rondalla d’En Patufet i acaba amb els paraules que la tanquen : “el bou va fer un pet y va sortir En Patufet”.

A més d’Entremaliaduras i de dos contes i una cançó, ja hi trobem tres de les seccions permanents al llarg de tots els números: l’anomenada Cansonetas en la qual es transcriu una cançó popular, la Titellas en què es repassen l’activitat i programació dels teatres barcelonins i la secció Endevinallas que amb el temps agafarà més importància en el conjunt de cada número.

A Endevinallas, Capmany proposa diversos entreteniments als infants: endevinalles, jeroglífics, jocs matemàtics i altres activitats.  La resolució dels enigmes plantejats ha de servir els infants per obtenir una subscripció gratuïta, segons s’explica: “El nen ó nena que encerti aquestas dugues endevinalles y envihi la solució á la redacció d’EN PATUFET junt ab los seus noms, edat y domicili, li enviaré’l periòdich de franch tot l’any.” Amb aquesta estratègia comercial Capmany aconsegueix l’expectació necessària per ampliar el nombre de lectors i fidelitzar-los.

Aviat la revista amplia les seccions permanents amb Magarrufas, Faulas en la qual sovint es transcriu una faula d’Isop, i l’anomenada Visitas en què En Patufet es passeja pels edificis i monuments de la ciutat i alguns números incorporen una secció a doble plana amb el nom d’Aucas d’En Patufet.

En Patufet és sens dubte la revista infantil catalana de més gran ressò de la seva època.  Capmany deixa En Patufet quan a principis de 1905 ven la capçalera a l’empresa que edita el Cu-cut.  Aquesta petita revista infantil concentra i condensa tot el món Capmanyà i anuncia els temes per als quals s’apassionarà ben aviat.