Aureli Capmany, la persona
Aureli Capmany Farrés neix el dia 26 de febrer de 1868 al desaparegut carrer de Joan de Montjuïc, del barri del vell. Ell mateix s’autodefinia com “un barceloní de la Barcelona Vella. La seva família procedent per part de pare de Rubí i de Sant Boi i La Garriga per part de la mare, viu al barri del Born on regenta una botiga amb obrador de cistelleria.
El nadó és batejat a l’església de Santa Maria del Mar i la seva infantesa correrà paral·lela al barri del Born, on la família, a més de la llar, hi té la botiga, amb obrador, de cistells i altres galindaines.
Capmany va a l’escola del barri però aviat destacarà pels seus dots d’actor i director de petites obres que munta a l’obrador de la cistelleria per als amics del carrer. Aprèn a llegir en veu alta, a cantar, a tocar la guitarra i l’acordió i comença a explicar contes i rondalles a la canalla més petita.
Als deu anys, el pare el matricula al Col·legi del Bisbe de la Rambla barcelonina i hi assisteix fins els catorze quan deixa els estudis. És en aquesta edat que la família s’instal·la la botiga i la vivenda al número 11 de la llavors anomenada Rambla de les Flors, entre els carrers del Carme i de l’Hospital. Aquests anys aprèn l’ofici de cisteller, passa els estius a Rubí on aprèn contes i rondalles i assisteix a alguns cursos gratuïts de matèries o coneixements que li interessen.
Quan té vint anys mor el seu pare i Aureli, que fins aquest moment ha viscut lligat a la família, deixa el negoci en mans de la mare per tenir més temps per formar-se i adquirir els coneixements que ell creu necessaris. Així decideix encaminar el futur.
Per fer-ho, Capmany inicia el seu pla de formació personal que el porta a matricular-se a cursos d’art, història, cant, dibuix, etc. “Passada aquesta edat (…), em va ser concedida una controlada llibertat; llavors em vaig sentir inclinat a possessionar-me de coneixements d’arts en les seves varietats, i a aquest efecte vaig ingressar a l’Escola de Belles Arts instal·lada a la Llotja, a la qual vaig assistir nou cursos seguits”. Simultàniament assisteix a cursos de cant gregorià. Més endavant, l’any 1900, ja amb 36 anys, i segons explica ell mateix, després d’una malaltia que el reté uns mesos a la llar, decideix: “… instintivament el meu pla de treball fonamentant la meva actuació vers el folklore de Catalunya i la Història de Barcelona”
L’any 1891, juntament amb altres homes, funda una de les entitats barcelonines de més prestigi: l’Orfeó Català. Formarà part del cor i fins el 1893 de la Junta Directiva. També forma part de la capella de l’Oratori de Sant Felip Neri on a més de coneixements musicals obté alguns ingressos cantant a casaments, misses de difunts i altres actes religiosos.
El 1898 entra de soci al Centre Excursionista de Catalunya, entitat en la qual té una participació activa a les activitats adreçades als associats. L’àmplia oferta d’activitats programades pel Centre són de gran utilitat per contribuir a la seva formació: visites a museus, col·leccions d’art privades, conjunts monumentals, etc., audicions musicals, xerrades i conferències, etc. Tenen, a més, un altre avantatge important: posen Capmany en coneixement de persones amb les quals es relacionarà al llarg de la seva vida.
Uns anys després, el 1904, Capmany serà un dels impulsors de la Secció Folklòrica del Centre, formarà part de la seva Junta Directiva amb el càrrec de Secretari i impartirà conferències i xerrades. Com el Centre Excursionista de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès l’ofereix poder aprofitar les activitats programades, establir coneixences interessants i tenir a la seva disposició l’àmplia Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
És també en aquest moment quan Capmany s’interessa per la dansa i converteix aquesta art en la protagonista de les seves activitats, accions i de la seva obra. L’any 1907 funda el primer grup de dansaires amb el nom d’Esbart dansaire al sí de l’Associació de Lectura Catalana i més endavant dirigí l’Esbart Català de Dansaires entre altres.
L’any 1916 Capmany es casa amb la filla de l’escriptor i paremiòleg Sebastià Farners i al cap de dos anys neix Mª Aurèlia Capmany, socialista, feminista, dramaturga i regidora de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1921, neix Jordi Capmany ja a la nova llar familiar de la Rambla de les Flors, entre els carrers de l’Hospital i el del Carme.
Aureli Capmany és barceloní de naixement i de vocació. La ciutat de Barcelona és la protagonista de bona part de la seva obra: l’art, els costums, els oficis, les arts escèniques i tot allò que valgui la pena conèixer de la ciutat. Altres temes són claus en la seva obra: la cançó, la dansa, el teatre, els infants, la literatura popular, els àpats i menjars, la imatgeria, etc.