Avarícia

Avarícia

El van recollir després que el servei meteorològic anunciés una forta nevada seguida de vents glacials, un fenomen poc habitual i de bon recordar pels que ho veurien darrera els vidres, amb la calefacció a tot drap. Com cada nit, s’havia cobert de parracs, a l’entrada del metro, entre els cartrons que traginava amb el carretó. Al refugi municipal no el coneixien i el conserge li va obrir una fitxa. La brutícia acumulada al rostre del pòtol no en podia dissimular les arrugues. A la pregunta dels anys que tenia, va contestar: Tots!

4. L’avarícia

El jardí de Lil·liput.

Pagès Editors.

Lleida, 1994