Bací vs bacina

Bací vs bacina

Estava jo donat-li voltes a temes tan actuals com la igualtat de gènere i sobre la tendència de feminitzar alguns mots, quan m’han vingut a la memòria alguns que m’han sacsejat l’enteniment. I objectes que m’han generat dubtes. En aquest debat mental, m’he topat amb alguns dels objectes que tenia pensats explicar-vos. I m’ha continuat el garbuix mental. Perquè no sé si us haig d’explicar un objecte o dos… El culpable és un bací, el “secret de l’Etnològic” d’avui. I la seva potser, versió femenina, la bacina. Fins aquí cap problema, sembla.  Probablement coneixeu els dos mots però no sé si els dos objectes. Sobretot els que ja tenim una edat. Els més joves… probablement no n’hagin vist ni sentit parlar de cap dels dos.

Bací ceràmic

El bací, segons defineix el Diccionari de la llengua catalana no és altra cosa que un “plat de metall amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba” o també un “orinal o gibrelleta” o també un “plat o safata destinats a recollir diners per a algun fi col·lectiu”. Segons l’IEC és un plat de metall amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba – vaja, coincideixen! –  però també un plat metàl·lic utilitzat en la música popular com a instrument de percussió.

Bací esmaltat

I el DCVB defineix com a “Gibrella o plat fondo de metall per posar-hi aigua o altre líquid; en castellà, palangana. I aleshores diferencia el bací de barber com a ribella de barber. El plat fondo o altre recipient per recollir diners en la recapta, en castellà cepillo. L’instrument de música popular que consistia en una espècie de plat de metall que sonava per percussió, o també l’orinal, en castellà bacín.

Bacina amb la imatge de Sant Isidre llaurador

I la bacina doncs, segons el Diccionari de la llengua catalana és una “Safata o plata de metall, per a demanar almoina, portar aigua, etc” (crec que això ja ho he dit abans, del bací!). O també, diu, és un “bací”. Segons el diccionari de l’IEC és: “Safata de metall per a demanar almoina, portar aigua, etc. Exemples, serien… “Una bacina plana de llautó. Una bacina rodona d’aram.”. Segons el DCVB,  la bacina és una “gibrella o plat de metall” en castellà palangana especialment gibrella de metall, amb una mòssa semicircular que s’adapta al coll d’un home, i que serveix per parar l’aigua quan l’ensabonen per afaitar, que en castellà seria “la bacía”. I també el recull com a “plat fondo o altre recipient per recollir diners en una capta” en castellà bacineta. Finalment, també diu que és unRecipient fondo on se fan les deposicions excrementícies” que en castellà també es deia bacín. I ens orienta sobre l’origen llatí  de la paraula baccīna o també derivada del celtic. bacca; el desconcert final és quan diu que…”tal vegada és una feminització catalana de bací”.

I, ara ja és quan m’ha explotat el cap! Les definicions que us acabo de llegir, totes elles de diccionaris de la nostra llengua coincideixen o s’entrecreuen en definir l’objecte, depenent de causes diverses. Sembla que se’ls pugui dir de la mateixa manera. Bací o bacina poden ser el mateix o no, segons on s’hagi recollit l’objecte o segons qui ho hagi documentat en cada moment. Llavors… estem parlant d’un mateix objecte? Nooo..!

Bacina amb imatge de la Marededeu del Roser

Pel que fa als bacins que hi ha al museu, serien aquells que utilitzaven els barbers d’antany quan afaitaven a algú, amb el sabó, la brotxa, la navalla d’afaitar, la pedra d’alum i el bací per recollir l’aigua ensabonada que pogués caure alhora de l’afaitat.

El bací, el de barber, seria el casc amb que es representa al Quixot en les seves aventures manxegues. De bacins, al museu n’hi ha de ferro esmaltat, actualment exhibit, però també n’hi ha de pisa blanca i de terrissa decorada, tots ells de procedències ben diferents.

Confraria del Roser portant una bacina (dibuix de Ramon Noé Hierro
Bací per les ànimes

I de les bacines del museu, les de les captes, cal dir que també n’hi ha diverses, algunes d’elles amb una petita imatge de la Marededéu del Roser o de Sant Isidre representatives de les corresponents confraries i també n’hi ha amb “ànimes del Purgatori” amb les quals s’ apel·lava els creients perquè hi deixessin una caritat “per a les ànimes del purgatori”.

Generalment s’usaven per a demanar almoina en els oficis religiosos catòlics, tasca que habitualment feien els escolanets o el sagristà o també per fer les captes els majorals o les majorales de les confraries del Roser en els llevants de taula de casaments, batejos, primeres misses d’un capellà o bé en aplecs o captes pels carrers en festes importants, per recollir alguns diners per a la Confraria.

Majorales d’Alpens amb bacines del Roser

Si us he ajudat una mica a aclarir-vos del que és un objecte o l’altre, em dono per satisfet perquè jo, ara mateix, no sabria dir-vos si m’afaitaré amb una bacina o recolliré dinerets amb un bací. Per acabar, he recollit una estrofa d’una cançó de pandero del llibre “Cansoner catala de Rossello y de Cerdanya” de Pierre Vidal, editat el 1885 a Perpinyà, que en un recapte de llevant de taula diu…

“Cantarem una cansó
Per tothom generalment;
La Verge teniu à taula
Que demana de l’argent.”

Bacina

Per si no us havia quedat del tot clar…