Ball de gitanes

Si parlem dels balls de gitanes, el primer que hem de fer és saber de quin dels dos grups de balls gitanes ens referim ja que a Catalunya hi ha dos grans tipus de balls que són anomenats així, però que són diferents tant per la coreografia i la música, com per la zona i el moment en què es ballen.  Dels dos, avui parlarem dels balls de gitanes que es ballen, en general, per Carnaval a les dues comarques del Vallès, com podreu conèixer a través de l’Inventari de danses vives de Catalunya.

Els balls de gitanes són urbans, fets a la plaça major o alguna altra amb gran capacitat. En alguns casos, abans de la ballada es fa una itinerància per diversos indrets del nucli urbà. Són ballats per colles organitzades, de manera que es produeix una separació entre el públic i el grup ballador, és a dir: les persones que miren no participen del ball a la seva voluntat i les que ballen no fan d’espectadors. Les colles són grups organitzats i amb jerarquia ja que algú ha de decidir qui balla, en qui lloc o quines són les parelles que ocupen la primera posició, o sigui fan de nuvis.

A les colles de gitanes, com en molts altres grups, es produeix un sentiments de comunitat, de pertinença, que va més enllà del grup ballador ja que a més d’aquest, en els balls de gitanes hi participa molta gent que no balla però que la seva col·laboració és molt important: modistes, vestidores, brigada, músics, etc. A més hi prenen part personatges que també formen part de la comparsa: el Capità, sovint a cavall, el Vell i la Vella amb la seva intervenció humorística-satírica, els diablots que fan espai i, a la seva manera, procuren l’ordre amb xurriaques, bufetes o altres objectes.

A la majoria de poblacions no hi ha només una colla, sinó que el nombre  pot ser elevat. Quan ballen diverses colles, ho fan agrupades per trams d’edat: dels més menuts als adults.

El de gitanes és un ball d’execució difícil i per això no pot ser ballat sense un coneixement previ mínim. Cal tenir en compte la llargada temporal del ball, ja que més que un ball, és un seguit de balls o parts enllaçades, cada una amb un nom, una música i una coreografia diferents. No a tots els llocs s’hi ballen les mateixes, però entre elles podem anomenar l’entrada o galop, les contradanses, els xotis, les catxutxes, les masurques, les polques, les jotes i altres. I tampoc podem oblidar que algunes colles fan el nomenament de la núvia o dels nuvis als que s’enlaira pel coneixement de tothom.

També és complex per la gran quantitat de figures o evolucions coreogràfiques d’una gran riquesa de formes: quadrats, rectangles, rodones o estrelles que, a partir de la disposició de fileres, es fan i es desfan, canvien constantment i es transformen, i que s’aprecien molt bé des d’un punt de vista alçat.

I encara, pels nombrosos punts de dansa complexos. Entre aquests destaca, per la seva presència gairebé constant, el de l’espolsada, o més ben dit: les seves múltiples variacions fetes amb el batiment de peus i cames. Tot plegat el converteixen en un repte per arribar al final de la ballada, característiques que també el fan variat i amè pel públic que l’observa.

Els balls de gitanes són una gran festa comunitària i col·lectiva, i és, alhora, un espectacle magnífic i una gran festa pels sentits. La vista s’il·lumina amb la roba dels balladors: vistosa, atractiva, rica i acolorida amb la presencia de llaços, flors, cintes, volants, plomes i serrells; els molts colors es barregen i el moviment els difumina. L’oïda s’afina amb la música, amb el so dels peus que mouen els cascavells, el repic de les castanyoles i el brogit dels comentaris dels que miren; i l’olfacte s’activa amb l’olor de la mimosa, els clavells o altres flors.

Som-hi doncs, anem cap a la plaça. Les gitanes són a punt!.