Ball de gralles

Ball de gralles

“El recluta”, pasdoble de R. Roig i Perles (“Arengadetes”)

Entenem per ball de gralles la sessió de ball en què els ballables, generalment de parella, són executats amb gralla i tabal. La denominació no deixa de ser singular si tenim en compte que una sessió de ball pot ser determinada per diversos conceptes, com la dignitat dels balladors (ball de gala, ball de casats, del traginer, de quintos, etc.), el lloc on es fa (ball d’envelat, ball de plaça…), el temps de l’any (primavera, Carnestoltes, Pasqua…); però és rar que el tipus d’instrument o el conjunt instrumental que executa els ballables serveixi per batejar el tipus de ball.

Sigui com sigui, la denominació “ball de gralles” apareix ja al primer terç del segle XX com a exercici vinculat sobretot a manifestacions de caire camperol, però també en actes de caràcter urbà en què la gralla ja era present per tradició des de molt de temps enrere, com és el cas d’alguns aplecs penedesencs o del carnaval de Vilanova.

Un nodrit grup de compositors, especialment en el primer terç del segle XX, varen compondre ballables per a les formacions de grallers de l’època. Una mostra d’aquesta activitat pot ser el pasdoble que tot seguit escoltarem. És del vilafranquí Ramon Roig i Perles (de sobrenom Arengadetes), que va viure entre 1867 i 1915. Porta per títol “El recluta” i consta d’una introducció, dos temes i un pont d’enllaç que ofereix un llarg procés cadencial. Des del punt de vista estilístic cal assenyalar alguns elements de caire militar, que, de fet, es troben a la base del pasdoble, i aquí reforçats pel títol que li dóna nom.

Escoltem, doncs, “El recluta”, interpretat aquí per la colla Els Vernets.
(CD “Autors vuitcentistes” núm.8)