Ball de pastorets

A Catalunya hi ha balls en els quals els balladors porten un pal o bastó a la mà. Es qualifiquen de pal llarg per diferenciar-los dels balls amb pal curt, com és el cas del Ball de bastons. Són els Ball de pastorets els que avui protagonitzen el Viu la dansa del Fes ta festa.

És així com els balladors i balladores del Ball de pastorets porten un pal o bastó llarg a les mans que entrexoquen amb els companys al so de la música, mentre van fent la dansa.

No a tota Catalunya hi ha balls de pastorets, sinó només a una part del territori, en una zona geogràfica concreta,  com passa en la majoria de danses. L’Inventari de danses vives de Catalunya ens informa que, actualment, els balls de pastorets es ballen a les comarques del Garraf, a l’Alt i Baix Penedès, al Tarragonès, al Baix Llobregat i l’Anoia. Alguns tenen una història perllongada, mentre que altres son de vida recent. Així, per exemple, a Tarragona el ball està documentat des del segle XVII, a Vilafranca des de l’any 1802 i a Sitges des del 1853.

Cal dir que el de pastorets també és un ball parlat o entremès en el que cada un dels seus components fa una intervenció oral situat al bell mig dels seus companys. Musicalment, es pot acompanyar amb una cobla de tres quartans, mitja cobla amb sac de gemes i flabiol i timbal o amb una colla de grallers. Com en altres balls amb objectes a les mans, el so dels bastons que piquen s’afegeix al suport musical com un instrument de percussió.

Abans era un ball d’homes, però avui és composició mixta. El podem qualificar de “ball jove” o de “balls de joves” ja que per ballar-lo es requereix la capacitat i la potència per fer uns bons salts a l’aire.  És una dansa de destresa.

Ball itinerant, de cercavila, la seva posició inicial acostuma a ser de doble filera de balladors, cada un, com ja hem comentat amb un bastó llarg amb el que piquen al terra al compàs de la música. A partir d’aquesta formació, els que el ballen poden fer diverses figures: cadenes, fonts, ponts, etc. Alguna la ballen mentre piquen a terra amb el bastó i a continuació piquen amb el del  la persona més propera per sota d’una de les cames dels 2 balladors mentre fan un bon salt. Una de les evolucions més destacades és la que fan els balladors i balladores quan, mentre van girant al voltant d’un punt central, construeixen una estrella amb tots els bastons al damunt de la que puja un dels components per dir un verset i un visca al sant, santa o Mare de Déu que ostenti el patronatge a la població o un Visca a la festa.  Aquesta figura no és exclusiva del Ball de pastorets, sinó que altres balls també la construeixen, com per exemple els balls de cercolets o els de faixes, amb els que la coreografia té moltes semblances.

Com hem apuntat, el Ball de pastorets també és considerat un ball parlat, denominació que reuneix aquelles danses en les quals es fa ús de la veu, sigui de forma breu o extensa. Per donar protagonisme al pastoret que ha de fer la intervenció oral, a través d’una de les evolucions de la dansa que pot ser la que anomenem font o ales, aquest surt de la posició i es queda a la capçalera de l’espai de dansa, entre les dues fileres que formen els companys per oferir el seu parlament. Abans d’iniciar-lo, el ballador o balladora  agafa el seu fuet o xurriaques i el fa espetegar ben fort per centrar l’atenció dels que miren. Aquest toc d’atenció es repeteix quan ha acabat el parlament i un cop fet això, la persona retorna al lloc que li pertoca a la seva filera

Els balladors i balladores del Ball de pastorets van vestits d’una manera concreta i molt rica, que els identifica inequívocament. Porten una base blanca de pantalons i camisa i al damunt d’aquesta una sèrie de complements que repassarem tot seguit. Al cos poden portar una armilla feta amb pell d’ovella o que l’imiti, que a vegades porta flocs de colors  repartits per tota la peça. Al damunt, penjant d’una espatlla i creuant el pit hi trobem el sarró. Calcen espardenyes de betes i a les cames hi porten camalls de picarols. I, encara, tres objectes ben característics: la carbasseta, sigui penjada de l’altra espatlla o de la cintura, les xurriaques i el barret de palla que acostumen a dur penjat a l’esquena. En alguns balls hi podem veure la presència de mocadors de cap o altres complements.

Segons l’Inventari de danses vives de Catalunya, si volem veure un ball de pastorets podem anar a Sitges, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Torredembarra, Reus, La Múnia, Mediona, Pla del Penedès, Olesa de Bonesvalls, Arboç, Vilanova i la Geltrú, Valls, El Vendrell, Cubelles, Terrassa, Font Rubí, Vilobí i Lavern. Un bon cabàs de localitats que podem visitar per conèixer les respectives festes majors i veure als carrers i places el Ball de pastorets.

Ah!, i si sou dels que porteu sempre un aparell per captar imatges, estigueu atents per poder fer una fotografia impressionant amb tots els balladors saltant a l’aire a punt de picar amb el bastó per sota les cames. Bona sort i bon viatge!.