Ball de Serrallonga
“Serrallonga, Déu vos guard!”, diu un bandoler; “Qui sou vos …?”, respon en Serrallonga. Aquesta és una de les frases amb la que es presenta cada bandoler davant del cap de la quadrilla que no és altre que en Serrallonga, perquè avui parlem justament del ball que porta el nom d’aquest darrer: del Ball de Serrallonga que és una de les moltes manifestacions anomenades balls parlats, entremesos o, també, balls representatius, que es ballen a Catalunya per carrers i places en dies de festa. És un ball de colla, de participació tancada, que ens explica la formació i composició de la quadrilla de bandolers,
Aquest tipus de manifestació és la suma de la paraula, la música i el moviment, elements que s’imbriquen en major o menor proporció. En alguns casos la paraula té poc pes en el conjunt de la manifestació. En d’altres, en canvi, la paraula pren protagonisme ben marcat i desplaça l’acció dansada. Entre uns i altres podem trobar manifestacions de tota mena. És així com el terme “ball” pren el sentit més ampli acollint i barrejant la música, la dansa, la paraula, el joc, la dramatúrgia i l’escenografia. En alguna, a més de la paraula, la música i el ball, intervenen altres elements com en el cas del Ball de Serrallonga amb les armes.
En el Ball de Serrallonga, el moviment, serveix de marc a la paraula i es presenta com a pròleg i epíleg d’aquesta que explica alguns dels episodis de la vida de Joan Sala, en especial la formació de la seva quadrilla. Per bé que no és l’element amb més pes dins la representació, el ball dona ritme a la paraula intercalant-se entre les intervencions orals, serveix per presentar cada un dels personatges, ajuda a introduir la paraula, col·labora a centrar l’atenció en la persona que esdevindrà protagonista, serveix de descans a la part parlada i relaxa la tensió del text. En algun cas també pot servir d’acció general abans de la cloenda de la història.
El ball de Serrallonga té dos tipus d’acció: el que es realitzarà dins d’una manifestació itinerant i el que es pot ballar en una plaça o espai ampli. Als carrers, la disposició dels balladors és gairebé sempre allargassada, habitualment de doble filera de bandolers amb els personatges principals a la capçalera: en Serrallonga, la seva muller Joana i el seu fill Joanet. Així, avancen per parar en certs indrets on fer alguna evolució, figura coreogràfica o parlament, sempre amb la voluntat d’anar passant pels carrers, en un camí que els portarà a la darrera plaça on faran tot el ball.
La part dansada esdevé senzilla, poc complexa i adaptable a l’espai i als balladors que la protagonitzen. Entre les evolucions trobem el creuament de les fileres de bandolers canviant de lloc que poden fer passant l’un al costat de l’altre i prou, donant-se la mà o entrexocant les armes; una altra evolució consisteix en avançar tots els balladors un darrere l’altre, cada filera pel seu cantó, cap amunt o cap avall.
Quan el Ball de Serrallonga arriba a la plaça on acaba acostuma a fer tot el ball complet i aquí és on tothom es procura lluir amb la paraula, el moviment, la roba, el gest i el ball. És costum que els actors-balladors usin l’arma abans i/o després de la seva intervenció, com també ho és que a l’acabar la ballada general de cloenda tots disparin a l’hora.
Amb els elements de paraula, música, gest, ball i brogit, i la barreja de tots ells, el Ball de Serrallonga és un espectacle molt complet que explota al màxim cada un dels elements i recursos per donar lluïment i la màxima vistositat a la narració de la formació i les facècies de la quadrilla de bandolers i els seus caps.
Avui, podem gaudir dels balls de Serrallonga de Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Torredembarra o Tarragona. I encara, de ben segur, me’n deixo alguna per anomenar.
