Ball del Ciri

Els noms dels balls poden fer referència a diversos elements presents en aquests. Així, per exemple, denominem balls de panderos a aquells en els quals els dansaires en porten un; altres es denominen balls de faixes, de mocadors, de bastons, de cercolets  i un llarg etcètera.

Un grup molt reduït de balls es denominen “ball del ciri”. No són, però, els únics que es ballen amb la presència de ciris, espelmes o atxes, però sí que són els únics que prenen el nom gràcies a l’objecte de cera que alguns dels participants porten a la mà.

Si aneu al portal de l’Inventari de danses vives de Catalunya i poseu a la casella del cercador “Ball del ciri”, el resultat de la cerca us dirà que es ballen a Taradell, Manlleu, Osor, Viladrau, Castellterçol i Moià, localitats situades totes en un àmbit geogràfic reduït, amb proximitat entre elles, a les comarques d’Osona, la Selva i el Moianès.

Els balls del ciri són danses de parelles, ballats a plaça, amb motiu de la Festa Major, sigui a l’estiu o a l’hivern, associats sempre a una advocació religiosa i a una organització que es troba sota el patronatge d’aquesta.

Però aquestes danses són més que aquest resum que us acabo de fer perquè fins fa poques dècades eren la representació pública del relleu dels càrrecs o canvi de persones responsables d’una organització parareligiosa, siguin pabordes, confrares o amb altres denominacions.  Avui, perdudes la majoria de confraries, els balls del ciri continuen representant, d’una manera o altra, aquest relleu de persones als càrrecs.

Ballats en general per sis o vuit parelles mixtes, els balls del ciri tenen una disposició a l’espai en rotllana de parelles i en la majoria dels balls, la meitat de les parelles porta un ciri a una mà i a l’altra una almorratxa o un ram de verd o flors que la substitueix. Ciri i almorratxa, o els substituts, són els atributs protagonistes del relleu de càrrecs que es formalitza amb l’entrega d’aquests pels càrrecs sortints als entrants.

Abans de continuar amb la coreografia, ens aturarem per referir-nos a aquest objecte anomenat almorratxa, morratxa o altres termes semblants. El nom prové de l’àrab i denomina un cantiret de vidre bufat, bell i delicat, que té cinc brocs a la part superior: un central més ample i quatre d’estrets i allargats al seu voltant que, molts cops, van guarnits amb cintes i flors. L’interior conté aigua d’olor, colònia per entendre’ns, amb la que els balladors ruixen el públic que els admira. A Catalunya hi ha altres danses en les quals apareix l’almorratxa, però no amb l’ús i funció que té als balls del ciri.

A Moià, el Ball del ciri és ballat primer només per les parelles sortints, a continuació entreguen ciri i almorratxa a les parelles entrants per acabar amb una part conjunta del ball en el qual ballen les sis parelles. Per contra, a la resta de balls del ciri ballen totes les parelles a l’hora. A Manlleu, on les dones porten un ram de boix amb el ciri a la part central d’aquest, encara és ballat pels abanderats, entrant i sortint, acompanyats dels cordonistes entrants i sortints.  En general, els punts de dansa dels balls del ciri són caminar per entrar a la plaça, el punt pla, el punt saltat i alguna variant de l’espolsada, aquest darrer fet, sobretot, pels homes.

Si voleu veure algun dels balls del ciri, us comentem que a Castellterçol es balla l’últim dilluns del mes d’agost; al setembre es balla a Viladrau a primers del mes per les mare de déu trobades i a Osor al tercer diumenge d’aquest mes amb motiu de la Mare de Déu del Roser. Al gener es balla a Manlleu per Sant Antoni i a Taradell i a Moià, per Sant Sebastià, i en aquesta darrera població també per la Festa Major.

Ciris, almorratxes, … els balls tenen moltes funcions. Una d’elles, com hem vist, és la d’escenificar un relleu de càrrecs en una dansa greu, reposada i amb ritual.