Ball del patatuf
Avui ens referirem a un ball que té un nom una mica estrany, curiós, si més no: Patatuf!.
El ball anomenat del Patatuf és una dansa col·lectiva, de plaça, ballada per un nombre indeterminat de parelles i que es repetix sencera tantes vegades com parelles ballen.
Per ballar el Patatuf l’únic requisit és tenir una parella, sigui home o dona, adult o infant. Les parelles es situen en una rotllana, un a la part de dins i l’altra a fora. Amb aquesta primera parella es balla el Patatuf sencer i al final es canvia de parella per començar un altre cop el ball, i així fins retrobar la parella primera.
El Ball del Patatuf és una dansa extesa pel territori litoral de Catalunya que abasta aproximadamente des la comarca del Barcelonès, a la ratlla del Llobregat, fins a la del Tarragonès. Perdut a molts indrets al llarg del segle XX, ha estat recuperat en nombrosos indrets que l’havien oblidat i introduïda en altres pobles i ciutats que no l’havien ballat però que se l’han fet seu i avui forma part de la seva festa.
El Patatuf és un ball de plaça, obert a tota la població que es balla, de manera general, per la Festa Major. Per la seva coreografia, és un ball apte per ser ballat per totes les persones de totes les franges d’edat i nivell.
Antigament, era una dansa ballada per parelles mixtes, home-dona, però actualment es balla sense tenir en compte la composició de la parella: sigui mixta, de dues dones o de dos homes, això sí, amb les dues persones encarades. És un dels molts balls que existeixen a Catalunya en els quals cada persona balla amb tota la resta de persones que ocupen el lloc de la seva parella, cosa que la fa adequada per promoure la coneixença entre els participants d’una ballada.
Malgrat les particularitats pròpies de cada població, el ball es desenvolupa sempre en tres parts. A la primera és característic fer picaments amb les mans i puntejos amb els peus. La seqüència del picament és de tres cops seguint la cadència de la paraula que dona nom al ball: pa-ta-tuf i que molts balladors canten mentre piquen de mans.
En alguns llocs es fan dues seqüències de picaments de mans seguits i a continuació els dos puntejos de peus, mentre que en altres s’intercalen: picament de mans i punteig amb un peu seguit d’un altre picament de mans i el punteig amb l’altre peu.
Els puntejos acostumen a dibuixar formes geomètriques al terra, molt sovint triangles. Sense un patró fix, trobem combinacions de moviments cap al davant o cap al costat, acabant ajuntant els peus.
Un cop fets els picaments i els puntejos, la parella s’agafa de les dues mans per fer la segona part que és comuna a gairebé tots els balls d’aquest tipus. Consisteix en que el component de dins fa donar mitja volta a la parella per sota l’arc format pel seu braç dret i l’esquerre de l’altra persona fins que, sense deixar-se anar, gairebé queden encarats. Un cop han desfet aquesta mitja volta, fan la següent en sentit contrari, quan es deixen anar de les mans per acabar el ball. Ep, si proveu de fer-ho a casa … vigileu no us desllorigueu un braç!.
I anem a la part final del Patatuf que consisteix en agafar-fer pel braços, generalment els drets, per fer una volta i deixant-se anar avançar fins a la propera persona. El ball es repeteix amb successius canvis de parella, fins que cadascú retroba la persona amb la qual ha començat a ballar.
Tancarem el Patatuf amb la lletra que es canta a Tarragona que diu: Na-ni-nà, arròs a la cassola, Na-ni-nà, arròs amb bacallà. / Anirem a Barcelona, a comprar un violí / i farem ballar la mona el diumenge al dematí.
