Ball del vano i el ram
Ball de rams o del vano i el ram
Avui, i com hem fet als capítols anteriors de Viu la dansa, parlarem d’un tipus de ball a partir de la informació de l’Inventari de danses vives de Catalunya. El ball d’avui es circumscriu, bàsicament, a l’àrea de l’antiga ciutat de Barcelona i les poblacions del voltant, l’àrea del que podem denominar Pla de Barcelona.
La dansa és anomenada Ball del vano i el ram, Ball de rams o també Paga-li Joan. Sigui com sigui, tots els exemples segueixen una manera de fer molt semblant.
Actualment és ballat a diverses antigues viles veïnes de Barcelona que ara son alguns dels seus barris: a Gràcia on és anomenat Ball del vano i el ram; a Hostafrancs, a Sant Martí de Provençals i a Sant Andreu de Palomar amb el nom de Ball de rams. A Sant Cugat, es coneix amb el nom de Paga-li Joan que és el primer verset de la cançó que l’acompanya que diu: Paga-li Joan el ram a la Marieta / Paga-li Joan, el vano i el ram.
Però què hi fan un vano i un ram en aquesta dansa?.
Sovint, per poder fer front a les despeses generades per la festa, els col·lectius organitzadors posaven a la venda petits objectes que eren comprats bàsicament pels homes per regalar les seves parelles: rams, cantirets, ventalls, mocadors, coques i altres. Vaja, el que ara hem substituït pels elements de l’anomenat “marxandatge”, o sigui: mocadors, samarretes, i altres. Hem canviat els objectes, però no la necessitat de proveir-nos de diners per fer front a les necessitats econòmiques que comporta la festa.
Tornem al Ball de rams o del vano i el ram. És un ball de parelles, ballat a plaça, amb motiu d’una festa major i gairebé sempre associat a una advocació religiosa, sigui sant, santa o Mare de Déu. Abans, les parelles eren de composició mixta: home i dona, però actualment s’ha esvaït aquest requeriment.
El ball s’acostuma a fer amb algun punt de dansa suau, apte per totes les edats i condicions físiques, cosa que facilita que tothom es pugui sentir còmode ballant-lo i s’animi a fer-ho.
La coreografia o manera de ballar-lo, en general, té tres parts. Després de l’entrada de tothom a la plaça, la primera part és ballada per les parelles, una darrera l’altra, disposades en ferradura o rotllana sense tancar. Mentre ballen, van avançant, de manera que les parelles passen per davant de totes les persones que les mirem, fet habitual en els balls de plaça que permet que els espectadors puguin contemplar qui balla amb qui, qui porta el vestit més bonic o més informal, qui s’ha refet d’una malaltia o a qui l’edat no perdona.
En aquesta primera part i al final de cada repetició musical, és freqüent que les dones donin voltes sobre si mateixes, soles o bé agafades de la mà de la parella passant per sota del braç d’aquesta, fent el que s’anomena risto o rístol.
Un cop feta aquesta part, els que ocupen la part interior de la rotllana, abans els homes, deixen soles les parelles i es retiren de l’espai de dansa. Elles ballen soles, amb el vano o ventall obert per fer-se aire i així refrescar-se. D’aquesta manera poden ballar una o més repeticions de tota la melodia, mentre es llueixen a cor que vols.
Quan aquesta segona part es va acabant, les seves parelles entren a la plaça en filera amb un pom de flors o toia amagada a la mà que porten a l’esquena. Quan la melodia es clou, cada persona ha d’estar situada davant de la parella per, amb les notes finals, fer-li entrega del ram.
Les dones o qui ocupi la part dreta de la parella accepta el ram i altre cop aparellats i agafats d’una mà, repeteixen la mateixa coreografia de la primera part. Un cop la tercera part finalitza, el ball s’ha acabat i les parelles marxen caminant al so de la música o saltant amb la melodia que es torna més ràpida i alegre.
Ja veieu que l’estructura coreogràfica dels balls de rams és senzilla ja que de fet, és poc rellevant i amb això no volem dir que no sigui important, sinó que el joc intern de cada parella és l’element més rellevant.
El Ball del vano i el ram o de rams es balla a Gràcia, al maig, amb motiu de Sant Isidre, a Hostafrancs pel setembre, al voltant de la diada de l’Àngel custodi, a Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals per festejar els seus respectius patrons que s’escauen al mes de novembre, i a Sant Cugat del Vallès per Sant Pere. En canvi al barri del Clot-Camp de l’Arpa es balla per les Festes de la Primavera.
Com que es troben repartits al llarg del calendari anual, no teniu excusa. Si sou de fred, trieu un ball d’hivern i si us estimula més l’escalforeta, un de primavera o estiu. Però no deixeu passar l’ocasió i aneu a veure algun dels balls del vano i el ram del Pla de Barcelona.
