Bandera vella, honra de capità

Parlàvem de la justificació que feien les persones menudes de la seva talla reduïda amb la dita Al pot petit hi ha la bona confitura i ara ens trobem una altra dita, de les persones velles, per justificar la bonesa de l’edat, més enllà de parlar de l’experiència acumulada.

Diu Josep Anton Trepat a Refranys de vora mar (1995, Ed. Norai): «La bandera que s’hissava en un veler el primer dia que aquest sortia, llest per navegar, de la drassana, i formava part de la nau fins el darrer dia. Conservar-la, després de tràngols i batalles, era motiu d’orgull pel capità i la tripulació, i de lluïment merescut davant d’altres naus».

Aquesta dita ens remet al col·leccionisme, a l’arqueologia, al folklore i als costums. Dóna sentit a una societat que honora les coses de sempre i en fa bandera.

Bandera vella, honra de capità.