Bloc Maragall 1964
Miquel Arimany fou un escriptor i empresari que creà l’any 1960 el calendari de paret Bloc Maragall i, per tal d’esquivar la censura franquista, aprofità que precisament aquell any coincidia amb el centenari del naixement del poeta, que havia escrit tant en castellà com en català i se les empescà per publicar fragments de la seva obra. Llavors, amb aquesta excusa, els anys següents continuà editant-lo amb el mateix nom, però utilitzant escrits d’altres autors, com Joan Amades, el 1964.
Pel que fa a la selecció de textos d’Amades del Bloc, en va tenir cura de forma pòstuma Consol Mallofré i, a més, un exemplar de l’edició es conserva a l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on podem llegir en la introducció per part de l’editor que: “… Hem dedicat aquest BLOC MARAGALL 1964 als Costums Populars Catalans. Això significa que hi dediquem els dissabtes. I per fer-ho hem pogut tenir el goig, que confiem que els nostres lectors sabran apreciar en tota la seva vàlua, d’oferir-hi textos inèdits de Joan Amades.
Quan a la resta de dies, els hem dedicat: – els diumenges, a una peça destacada de la poesia catalana; – els dilluns, a acudits; – els dimarts, a coses d’interès per a la dona o la llar; – els dimecres, a instruccions sobre el correcte ús de la llengua; – els dijous, als infants, amb acudits propis per a ells i endevinalles; – i el divendres, alternament, a notícies útils diverses o bé vocabulari que complementa les instruccions del divendres.
Doncs bé, com a mostra de les aportacions de l’Amades volem apropar el breu relat del dissabte 21 de març on explica que: “Els pobles feien coincidir l’inici de l’any amb la primavera, desvetllament de la naturalesa aparentment esmorteïda pel fred de l’hivern. Tot un cerimonial plasmava aquestes idees i les figurava plàsticament. En sobreviuen restes per Europa amb el carnestolenc fet simbolitzador de la mort de l’any vell i el de les festes maials evocadores del retorn de la vida.
La pagesia nòrdica emprava uns calendaris gravats en un bastó semblantment als usats pels pastors per portar el compte dels caps del ramat. La gent del camp potser havia copiat el sistema que assentava en signes el curs del temps damunt un bastó, calendari que consistia en un rengle de figures simbòliques de les diades sobresortints, que buidaven en la fusta amb la punta d’un ganivet. De figura a figura, feien uns secs que corresponien al nombre de dies que les separaven. Aquests calendaris de fusta, molt anteriors a la impremta, aptes pera a analfabets poden ésser un precedent de les auques del Sol i de la Lluna dels nostres dies.
