Boixos de l’Auca de les Funcions de Barcelona

Un dels tresors que es conserven en el Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya és la col·lecció gairebé integra de boixos que foren utilitzats per imprimir l’Auca de les Funcions de Barcelona. Concretament, són 35 peces artístiques de mestre gravador treballades en fusta a les quals el folklorista va donar valor i guardà entre els materials preuats que componen el fons d’imatgeria.

L’autoria dels boixos ens trasllada a l’entorn de l’any 1822 ja que, en distintes edicions impreses de l’auca, consta en l’últim rodolí la inscripció: “FECIT JOSE NOGUERA”. Ara bé, els originals que ens ocupen, de ben segur, són còpies posteriors tallades en fusta, probablement, realitzades pel burí del fill, el qual es va dedicar també a l’art de la gravació. L’afirmació es basa en el fet que en el darrer boix no hi ha rastre del nom.

Sigui com sigui, l’Amades preservà les fustes i, qui sap si l’inspiraren a escriure l’Auca de les Funcions de Barcelona (1947) on explica en l’últim rodolí que: “El dia que l’Església celebra la festa dels Sants Innocents la gent es lliura a fer innocentades. I té per tals un seguit de bromades i de llibertats que no són tolerades ni permeses cap altre dia.

És costum molt estès entre la mainada retallar ninots de paper i amb una agulla penjar-los al darrera dels transeünts, especialment a les faldilles de les dones. Aquests ninots són qualificats de llufes. El rodolí que comentem figura un infant com en penja una a una dona. Abans havia estat costum d’omplir de fum d’estampa o d’una altra polsina fastigosa i ensutzadora un guant de punt d’agulla, lligar-lo al cap d’una canya i en passar per la vora d’alguna dona, i amb preferència d’una minyona ben polida, ventar-li una bona bufetada amb el guant, i hom li deixava la cara tota bruta. El minyó sol que hom veu a un extrem del rodolí porta un bastó capçat amb un guant d’aquets.

Hi havia encara d’altres innocentades infantils. Una consistia a lligar una moneda amb un fil, deixar-la al mig del carrer i amagar-se darrera de la porta d’una escala i des d’allí sostenir el fil. El passant inadvertit que anava per collir la moneda veia com li fugia de les mans, estirada pel fil, mentre que la quitxalla amagada darrera la porta es feia un gran tip de riure.

Una altra innocentada consistia a amagar-se un minyó dins d’un cove ben tapat, o també dins d’un sac, que simulava ésser molt ple. Un company requeria algun passant perquè l’ajudés a carregar-se el cove o el sac. Quan el transeünt s’hi disposava, sortia l’amagat i li feia ganyotes i pam i pipa.

Hi havia innocentades especials de certs oficis. Els ferrers solien clavar una moneda al mig del carrer, vora de la ferreteria. Quan algun passant l’anava per collir, l’avalotaven i se n´hi reien. També tiraven al carrer una ferradura roent. El qui, atret pel goig supersticiós de trobar una ferradura, la collia, es cremava els dits. Els fideuers feien fideus i macarrons amb un fil a dins i els venien avui. En coure’ls, hom es trobava amb una filagarsa dins de l’olla. Els pastissers feien pastissets amb espart, cartró o alguna altra sutzura dins. Els cerers, en lloc de ble, posaven part damunt dels ciris un rave disposat de manera que feia l’efecte d’un ble, impossible d’encendre, com es pot suposar…”