Bon dia
Laura Simó & Francesc Burrull

Avui porto un tema contemporani amb interpretació d’uns músics també contemporanis.

Joan Manuel Serrat va composar i cantar aquesta cançó l’any 1969, al ep “Mare Lola” i el 1970, en l’elapé “Serrat 4”, però avui l’escoltarem passada pel sedàs del jazz. I això és perquè la versió que escoltarem ens la porten el pianista Francesc Burrull, un clàssic d’ampli espectre d’estils musicals i la cantant Laura Simó que, a part de jazz, també es mou prou bé per tota classe de gèneres que siguin cantats.

“Bon dia”, la cançó de Joan Manuel Serrat “jassificada” per Laura Simó i Francesc Burrull.

———————

———————

Podeu veure i escoltar el tema i un fragment de l’entrevista als intèrprets al programa del Fuentes, a Catalunya Ràdio, en aquest YouTube de promoció: La cantant Laura Simó i el pianista Francesc Burrull ens presenten el seu darrer treball “Temps de pluja”, amb versions de temes de Joan Manel Serrat. Ens interpreten “Bon dia”.

———————

Quan per la sorra només
hi ha petjades de rates i de mariners,
és llavors quan un mar blau és el meu mar blau.

Quan tres roques fan un port,
i cada gra d’arena sembla un trosset d’or,
és llavors quan una platja és la meva platja.

Bon dia,
bon dia a tothom.
Bon dia, bon dia.

Bon dia, ventet de llevant
que véns d’on el sol neix
i mors en el meu velam.

Bon dia, bon dia.
Si bufa cap on s’amaga el peix,
és llavors quan el llevant és el meu vent.

Si és lleuger com un colom
i a la proa pintat de vermell hi ha el teu nom,
és llavors quan un llaüt és el meu llaüt.

Quan (Si) les ones són joglars
i el sol mitja magrana creixent a la mar,
és llavors quan jo vull ser mariner.