Bon vent i barca nova

Bon vent i barca nova!

Hi ha moltes maneres d’acomiadar-se d’algú, sobretot quan no vols tornar-lo a veure.

En aquests moments d’afirmació nacional, tard o d’hora tothom s’hi ha hagut de posicionar. En positiu o a la contra. Amb arguments i il·lusió o amb la sonsònia de la por i de l’amenaça.

En l’origen de l’expressió, la barca nova era l’estri de fusta que, metafòricament, usaven els homes quan morien per travessar el riu en una barca, amb Caront. Hi ha una proximitat ben ocurrent entre una barca i un taüt, com expressa aquesta dita.

No volem cap mal a ningú, però a tota aquesta gent que s’han significat amb odi i mentides cap al procés català, no em reca desitjar-los Bon vent i barca nova!