Bruixes i bruixots
Bruixes i bruixots ès un dels llibrets autoeditats l’any 1934 per Joan Amades en la col·lecció Biblioteca de Tradicions Popular i, que més endavant, el 2002, reimprimiria l’Associació Cultural Joan Amades en versió facsímil conjuntament amb edicions el Mèdol amb un text introductori de Joan Carnicer del qual destaquem el paràgraf que diu: “Bruixes i bruixots podria semblar que pretén endinsar-nos en el coneixement del món de la màgia i de la bruixeria. Per bé que el treball de camp de Joan Amades és, si no exhaustiu, sí almenys intens, el resultat és el que es podria esperar d’un folklorista: un aplec de relats, històries i anècdotes que, a més, resulten inversemblants. Tant per al lector com per a l’autor.”
Doncs, davant tota aquesta mena d’incredulitats, reproduïm el següent fragment que parla sobre La iniciació on exposa que: “La bruixeria pot adquirir-se mitjançant un pacte amb el diable, que ve a ésser com el pontífex màxim dels bruixots. El bruixot ha de renegar de Déu i del baptisme rebut; si per compromís va al temple, ha d’oir els oficis sants amb incredulitat; si es confessa, no ha de dir mai la veritat. No ha de pronunciar mai el nom de Déu i, així mateix, ha de procurar fer tot el mal possible a la seva Llei.
El diable, al seu torn, li ofereix en tot moment la seva protecció i ajuda. Per segellar aquest pacte, l’iniciat firma damunt d’un llibre sostingut per un diable, o senzillament hi posa la mà jurant complir. Si l’iniciat és una dona, comercia carnalment amb el dimoni, i si és un home, en Banyeta es torna dona per uns instants, i entren així mateix en relació carnal. El diable marca els seus afiliats per segellar la conversió a la seva llei. Els fa un senyal en una part del cos, generalment l’esquena, senyal que consisteix en un petit clotet en el qual s’amagaria el cap d’una agulla de picar. No pot abandonar la secta sense cercar un substitut, puix que el nombre de bruixots pot augmentar, però no minvar. Per a formar part de la bruixeria cal que una bruixa o bruixot iniciï el novençà i el presenti al diable.
Es conten molts casos de persones que han volgut iniciar-se i que en arribar el moment de jurar s’han espantat. Un home de Vallcebre volia ésser bruixot, i comunicà el seu desig a un bruixot amic seu. Aquest s’oferí a iniciar-lo. Sense saber com, es trobaren en un paratge desconegut i davant d’una roca en la qual hi havia un petit forat per on no podia passar el cos d’un home. El bruixot entrà pel forat i digué al seu company que el seguís; aquest temé no poder passar, perquè era ben cepat. Un cop a dins es trobaren en un gran palau tot ple de bèsties i gents estranyes, bruixes i bruixots, entre els quals el novençà en reconegué alguns. Damunt d’una taula hi havia tota mena de bons menjars. Darrera de la taula hi havia el diable amb un gros llibre al davant. Un cop sabuts els desigs del presentat, el diable li prometé la seva protecció a canvi de la seva ànima i li digué que jurés posant la mà damunt del llibre. L’iniciat, esfereït i penedit, es tragué un petit Crist i, posant-lo damunt del llibre, digué: -Valga’m Déu! No vull jurar. – Es sentí un fort terratrèmol i al moment es trobà transportat al mig d’un camp erm i assolat.”
