Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana

És una dita de la Vall d’Aran. També he vist Cada poble la seva llengua, cada ocell la seva cançó.

La podem lligar amb el proverbi que vèiem fa uns dies: Cada poble el seu estil. Tenim una manera de fer les coses. Tenim una llengua i una cultura pròpies que defensem i apliquem i només demanem respecte per la nostra singularitat.

Aquest menyspreu per la diversitat, aquest centralisme exacerbat, aquesta incomprensió  secular cap allò que no traspua mesetarisme i espanyolitat ha acabat per decidir-nos de dir-los adéu i de cercar un bon veïnatge on no hi ha pogut haver bona convivència i comprensió.

Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana.