Calla quan mengis sardina, per no empassar-te’n l’espina

Calla quan mengis sardina, per no empassar-te’n l’espina

Pot ser una dita relacionada, en alguns contextos, amb En boca tancada, la mosca no hi farà estada, en el sentit de no xerrar de més, de callar quan no s’ha de dir res de substanciós.

I és que molta gent peca de no saber dir una paraula de menys i després vénen els penediments tardans.

La sardina i l’espina van molt lligades, com no podria ser d’una altra manera i la sardina, sent un poble mediterrani i mariner com som, també té una certa presència en el nostre refranyer. Per exemple quan diem A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina (en referència que sovint es premia els qui menys treballen). O també De la llei com de la teranyina, se n’escapa el lluç i la sardina (els poderosos sempre es surten amb la seva). O també La sardina no serà mai pagell, amb el mateix sentit que la dita castellana de la mona i la seda.

Calla quan mengis sardina, per no empassar-te’n l’espina