Campanes i coloms (sardana)
Eduard Martí i Teixidor
El compositor vallesà Eduard Martí… i Teixidor (de segon cognom i d’ofici) és un exemple clar de creativitat i genialitat des de l’autodidactisme. Nascut a Sabadell el 18 de febrer de 1925, va escriure les seves primeres sardanes a finals dels anys 40 i principis del 50 amb la col·laboració del mestre Narcís Paulís. Una obra de joventut que no comptà amb massa acceptació entre el públic però amb títols molt destacables i redescoberts amb els anys com “Cor endins”, del 1950, o “Bella gesta del comte Guifré” i “La nena i les flors”, ambdues del 1952.
La seva vida laboral va reduir molt la dedicació a la solfa i no es va intensificar sensiblement fins a partir de l’any 1978 quan, en presentar-se al Certamen Joaquim Serra fou guardonat amb el segon premi precisament amb la sardana que escoltarem avui: “Campanes i coloms”.
En els anys successius, Martí Teixidor esdevingué un compositor reconegut, un creador original que sempre aportava quelcom diferent en les seves sardanes, amb títols molt popularitzats com ara “El somni d’Oriol” o ”Agost a Calella”, signades els anys 1980 i 1983, respectivament.
I després vindrien més guardons entre els quals destaquem, ja en els seus darrers anys, la sardana “Veles al vent”, Primer premi i premi popular al Certamen Ceret-Banyoles del 1997 i la suite per a dues cobles i percussió “Les Guilleries”, Primer Premi Joaquim Serra de l’any següent, tant sols un mes i escaig abans del seu òbit el 30 de desembre de 1998.
“Campanes i coloms” és una sardana molt original, i com a exemple us recomanem que us fixeu en l’entrada del fort final, quan el primer tible inicia molt fluixet la primera nota de la melodia, i l’allarga i la va creixent, i poc a poc s’hi va afegint la resta de la canya. I una vegada obtingut el volum desitjat, l’entrada del metall definirà l’inici d’un tutti final brillant i espectacular. El títol fa referència a la instantània del fotògraf Eugeni Forcano que es publicà a la revista Destino i que donà la volta al món, amb un colom volant i la catedral de Barcelona al fons.
I la interpretació correspon a la versió que va ser enregistrada l’any 2011 per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció del mestre Jordi Figaró. Una veritable delícia.
Campanes i coloms, d’Eduard Martí i Teixidor.
