Cançó al cor
Joan Boix (Falsterbo 3)
El XXVI Tradicionàrius ha decidit retre homenatge a Joan Boix i Masramon, germà d’en Xesco. L’any 2012 va morir als 64 anys Joan Boix, una de les figures cabdals del folk català. Ell va ser un dels fundadors del Grup de Folk i del grup Falsterbo-3. Va adaptar al català moltes de les cançons de Bob Dylan i va rescatar peces del folklore com “Ai adéu, cara bonica”, per exemple.
Joan Boix i Masramon va estar en actiu des de l’any 1966-67, en què es començar a formar el Grup de Folk, fins a l’any 1974-75 en què una malaltia mental greu el va allunyar de l’escenari i el va tenir pràctiment tota la vida amb tractaments i apartat de la música activa.
La seva producció, al contrari del que va fer en Xesco que eren adaptacions de temes tradicionals folk americans o d’arreu del món, va estar basada, en una segona època, en producció pròpia, unes cançons molt lligades a la música tradicional, sigui de casa nostra sigui d’arreu del món, però amb expressió de la seva problemàtica, del que ell sentia i veia.
I potser una de les cançons més colpidores sigui “Cançó al cor”, una cançó que parla de soledat amarga i que, amb Eduard Estivill, amic seu i company de Falsterbo, comentàvem que possiblement feia referència a la seva malaltia i a les dificultats que tenia de dur una vida normal.
Joan Boix serà recordat al XXVI Tradicionàrius per tota la gent del folk de sempre juntament amb altres noms com Max Sunyé, Gerard Quintana, Pep Sala, gent de molts àmbits de la música catalana, de la música popular catalana en la seva accepció més àmplia.
Us deixo amb aquesta “Cançó al cor”, interpretada per Falsterbo-3, escrita per Joan Boix i amb les veus del mateix Joan Boix, Eduard Estivill i Montserrat Domènec, els Falterbo de principi dels anys 70.
——————————————-
Cançó al cor
Soledat amarga, núvols al horitzó
Pressentiments de pluja i una cançó al cor
Barcaroles blanques, adormides de nit
Somnien imatges, d’un temps d’un oblit
Espelmes enceses il·luminen la pols
De camins i fronteres que potser ja s’han fos
Somriures tan tristos i llàgrimes de goig
Enigmes que amaguen el que sabem tots dos
