Cançó de pandero

“Quants perdons ne vau guanyar”, Mundeta Ferdández Gil, EL MASROIG (Priorat)

Les cançons de pandero, en temps ja passats, havien estat cantades en totes les contrades de parla catalana. Així podríem sostenir-ho si observem alguns gravats al boix que decoraven els plecs de canya i cordill, els quals presenten majorales tocant el pandero, aquests gravats han estat trobats a diverses localitats de territoris de parla catalana.

Les majorales de les confraries dedicades a la Mare de Déu del Roser, o bé a un sant patró, organitzaven un captiri al llevant de taula els dies assenyalats. Per interpretar tal petició, destinada sempre a embellir l’altar del titular de la confraria, les dones, gaire bé sempre en nombre de tres i acompanyades d’un pandero i una bacina que tenia al mig una imatge de la Verge, compareixien a la casa on s’estava celebrant la festa a l’hora de les postres; d’aquí que aquestes cançons prenguessin també el nom de “llevant de taula”. A les majorales se’ls demanava –fent una aportació econòmica- que improvisessin una cançó adreçada a un comensal, o a la criatura de la qual celebraven el bateig, o als nuvis o a la persona homenatjada., etc. El preu de cada cançó era fixat abans d’entonar-la i solia fluctuar entre els cinc cèntims i un ral.

Quant a la denominació d’aquest tipus de cançó tradicional, ve donada per l’instrument que rítmicament acompanyava el cant. El pandero era quadrat i de dimensions variables. La cançó que ara escoltarem i que comença dient “Quants perdons ne vau guanyar” va ser enregistrada a El Masroig (Priorat) i cantada per Mundeta Fernández Gil.