Cançó de pandero

Les cançons de pandero eren pròpies de les majorales de la Confraria del Roser. Eren cançons curtes a la manera de corrandes improvisades però amb una estructura literària més ampliada i anaven acompanyades de la percussió d’un pandero quadrat amb picarols als seus angles.

Les majorales eren cantadores excel·lents, les quals a partir d’una comanda expressa improvisaven lletres laudatòries sobre una persona determinada en una celebració familiar o festa patronal. Els diners que es guanyaven amb aquesta pràctica anaven destinats a l’administració de l’altar del Roser.

Aquesta cançó fou recollida a Ulldemolins (Priorat) de la senyora Maria Estivill i Amigó, àlies Axapana, de 78 anys, per Xavier Gols i Antoni Brunet l’any 1932 en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

De tota manera, la versió cantada que ara escoltarem, està interpretada per Montserrat Canela, de Tarragona, enregistrada l’any 2016 dins els actes de l’any.