Cançons de dansa

Les cançons de dansa formen un repertori preferentment femení de divertiment que era integrat per corrandes (cançons curtes constituïdes per quatre versos heptasíl·labs), que es cantaven tot fent ball rodó. La pràctica de les cançons de dansa s’estenia al llarg de l’any, cal assenyalar, però, que els dies de Carnaval eren uns dels preferits per a aquestes execucions, mentre que hi havia una certa prohibició durant la Quaresma. L’espai on es ballaven era molt variat; a la plaça, a l’entorn del foc, pel carrer, a l’era, en anar a fer la bugada als safareigs o al riu, a les golfes, etc. Com que era un repertori semi improvisat, permetia així mateix la seva pràctica sense ball, a causa de l’alternança de les seves interpretacions cantades.

Escoltem tot seguit una primera cançó de dansa recollida a Lloà (Priorat):

“Allà dalt a la muntanya”

Les cançons de dansa, tal com jo aquí les he descrit, s’han recollit a la comarca del Priorat per Josep Crivillé i Ramon Vilar. Musicalment se’ns presenten organitzades en tonalitat major però també en la modalitat gregoriana de “deuterus plagal”. Literàriament formen part del gènere corrandístic estès per tot l’àmbit de la llengua catalana, gènere ja documentat per Pelai Briz (segona meitat del s.XIX) i que ha tingut una funcionalitat diversa. Les cançons de dansa, a més, s’interrelacionen amb les de pandero i les de bressol, de manera que és freqüent la mixtura de lletres i melodies entre elles, tot i que les informants saben distingir molt bé encara els temes i les melodies verament pròpies de les cançons de dansa d’aquelles que presenten creuaments.

Escoltem finalment dues cançons de dansa més les dues recollides a Bellmunt de Priorat:

“Cavaller vós sou lo pou” i “Un castell me’n vull fer fer”