Canelons de Sant Esteve
Són bons, molt bons, jo mateix prefereixo el menú de Sant Esteve que no pas el del dinar de Nadal, i això que ja hi arribem ben tips!!!. Ho heu encertat us estic parlant dels canelons. Costa resistir-se a un bon plat de canelons, amb aquella beixamel que regalima deixant entreveure la pasta i el farcit, i ben gratinats. Només d’imaginar-me’ls ja em ve salivera.
Tot i que els que considerem tradicionals són els que estan farcits de carn, en trobem per a tots els gustos i tendències. Així els d’espinacs amb panses i pinyons per exemple acompleixen amb els desitjos dels que segueixen una dieta vegetariana, o per als qui els agrada certa sofisticació poden trobar en els canelons de marisc la recepta idònia per estimular el seu paladar.
Al voltant dels Canelons de sant Esteve s’han construït teories diverses que expliquen la seva procedència, o també que són una recepta de reaprofitament ja que en els seus ingredients s’aprofiten els rostits de viandes diverses que han sobrat en l’àpat nadalenc. Una apreciació, aquesta del reaprofitament, que cada cop té més detractors.
El que sí sabem és que els canelons són d’origen italià. Van ser introduïts a l’hosteleria barcelonina del segle XIX. Els cuiners arribats de l’estranger per treballar a les primeres fondes i cases de menjar barcelonines van dur la recepta i la van convertir en un èxit. La gent de categoria de la ciutat anava als restaurants com per exemple, ja al segle xx, el de la Maison Dorée per menjar-los ja que era una menja sofisticada a l’abast de poques butxaques.
Són una introducció molt recent en el receptari nadalenc català. De fet no els trobem en cap receptari català fins entrat el segle XX. La popularització dels canelons va arribar de la mà de Ramon Flo, que dit així us deu dir poca cosa però si us dic “Canelones el Pavo” la cosa és diferent, oi?. Tots tenim al cap aquelles capses quadradetes i que inspiren un cert romanticisme… serà el grafisme de la caixa, l’evocació dels àpats nadalencs, ves a saber….
El cas és que Ramon Flo, fabricant de macarrons i fideus des del 1898 al barri de Sant Antoni de Barcelona, va començar a comercialitzar plaques de pasta seca per fer els canelons sota la marca “Los Pollos”, era l’any 1911. Per motius de marques i patents va haver de canviar la marca i va decidir el 1914 registrar la marca “El Pavo”.
La comercialització d’aquestes plaques de pastes va popularitzar la menja de Canelons, ja que facilitava la seva elaboració, i molts establiments de restauració els van incloure en els seus repertoris mengívols, però sobretot va propiciar-ne l’entrada a les cases i ràpidament va esdevenir un àpat tradicional de les festes nadalenques, concretament del Sant Esteve.
Els Canelons van anar substituint el plat tradicional que fins aleshores havia estat el plat típic de Sant Esteve, i que ja ningú o poca gent el recorda, un arròs a la cassola en aquest cas de reaprofitament com l’arròs de colls i punys o de la Catedral. Desconec si encara hi ha algú que faci arròs per Sant Esteve.
I pels que em preguntin, els millors Canelons que he menjat mai eren els de la meva àvia, amb diferència, insuperables.
Per saber-ne més.
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-historia-real-dels-canelons-de-sant-esteve/
http://barcelofilia.blogspot.com/2012/03/pastas-alimenticias-ramon-flo-canalons.html
