Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Joana Romeu)
Barcelona, 1865 – 1943

“A dalt, el firmament té’l blau calent y fort dels cels granadins; llis, xardorós, sense un núvol; y pel damunt dels terrats, de grisor tota assoleyada, voleja un estol de coloms blanchs, com garlanda de grossos borrallons de neu sospesa en l’espay.

Al lluny, ab tot de gayes mirades, convents novells y cloquers virolats aplegats en la falda, s’aixeca la montanya verdejanta, clapada d’or per les ginesteres florides. Fins a ella puja’l gran brugit vilatà que s’esmuny per les afores els dies de festa, y la riuada humana va y ve per l’ampla via pausadament, desde les primeres hores matineres de la Pasqua…”

Amb aquestes paraules comença l’article costumista Almoyna de Pasqua que la periodista Carme Karr publicà en el núm. 112 de revista mensual Feminal, la qual va dirigir i on, sovint, aparegueren escrits relacionats amb tradicions populars. Treballà també com a articulista al Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya i, entre d’altres, a Or y Grana i va esdevenir pionera del periodisme femení al país.

Filla de pare francès i mare italiana fou educada a cavall de Barcelona i Perpinyà. Destacà com a escriptora, musicòloga, publicista, pacifista i, en essència, com a feminista. Conreà la narrativa breu, la novel·la, el teatre, contes per a infants i composicions musicals. Utilizà diversos pseudònims com: Joana Romeu, l’Escardot o Xènia amb el qual va polemitzar amb Eugeni d’Ors (Xènius) a La Veu de Catalunya.

D’idees modernes i avançades per l’època, com  a conferenciant, fou la primera dona a parlar en públic a l’Ateneu Barcelonès. Fundà la residència La Llar, impulsà l’associació Acció Femenina, dirigí el Pavelló de la Dona a l’Exposició Universal de l’any 1929 i, entre altres iniciatives, signà el manifest que demanava l’any 1931 al president Macià el vot per a les dones. Afectada per les guerres Civil i la Segona Mundial, va anar apagant la creativat en els inicis de la dictadura franquista.