Carn cuita

En aquell poble, la gent vivia amoïnada per l’ós, que feia dies que els voltava, flairant la carn cuita que sortia de les xemeneies. La gent va decidir fer fogueres, per espantar-lo, perquè als óssos no els agrada el foc. L’animal se’n va allunyar, però la dèria de tastar la carn cuita no se li’n va anar pas. Volia coure carn i menjar-ne, com feien aquells homes que semblava que en gaudien tant. I ho va aconseguir, però el resultat no va ser pas el que ell s’esperava. ..

https://www.vilaweb.cat/noticies/300-contes-per-a-un-tricentenari-carn-cuita/